100 CIMS

100 CIMS
Vall del Ter, des del Gra de Fajol

dijous, 29 de setembre del 2011

Nova incorporació de gimnastes al Centre d'Alt Rendiment

Aquest mes d'octubre, s'incorporaran 3 nous gimnastes del CN Granollers, al Centre d'Alt Rendiment esportiu de Sant Cugat del Vallès (CAR). Són l'Oriol Salguero (11 anys), el Pol Díaz i en Nil Pineda (12 anys).

Aquests 3 gimnastes estaven dins del Pla de Tecnificació de la Federació Catalana de Gimnàstica (FCG), i se'ls-hi feia un seguiment des del 2009. Ara acompanyaran a l'Èdgar Sapiña, també gimnasta del CN Granollers, que es va incorporar la temporada passada al CAR.

Ara ja són 5 els gimnastes del CN Granollers, becats per la FCG i que entrenen a Sant Cugat.

A la foto, el gimnasta Èdgar Sapiña en el comiat que li van dispensar els seus companys la temporada anterior.



En el següent vídeo, en Pol Díaz en un exercici de paral·leles, en la primera competició de l'anterior temporada.


Molta sort en aquesta nova etapa que enceteu. Us trobaré a faltar "meus petits gimnastes".

dijous, 8 de setembre del 2011

Per un país de tots, l'escola en català

La recent sentència del TSJC contra la immersió lingüística catalana és de nou un atac al nostre poble. Un atac, que pretén trencar encara més la cohesió social, ja prou esquerdada per les retallades en els serveis públics que estan duent a terme la Unió Europea i el govern de la Generalitat. Nous atacs contra la gent del carrer i contra els i les treballadores. No podem fer més passes enrere, perquè caurem. Mobilitzem-nos ara!

En el següent enllaç, us podreu adherir al manifest de SOM ESCOLA.CAT:





Properes mobilitzacions:
  • Dilluns 12 de setembre: concentracions davant dels ajuntaments de pobles i ciutats del país 19h.

divendres, 2 de setembre del 2011

Torrent de la Corba

Dilluns 22 d'agost a la tarda ens varem desplaçar cap al Ripollès amb l'objectiu de fer el Torrent de la Corba, un barranc que podem fer en només mig dia. Érem el company Juanma, la seva parella, la Neus, i un servidor.
Aquest torrent es troba tocant Ribes de Freser, a 5 km, prop del veïnat de Bruguera. Un cop passat aquest veïnat, a uns 2 km, trobem a la dreta una pista forestal amb marques grogues i blanques que surt de la carretera. Allà varem deixar el cotxe i ens varem equipar amb el material. Baixant a la dreta, s'arribava al llit del riu en poc més de 5 minuts.



Ara, a l'estiu, no hi baixa gaire aigua però al final dels ràpels sempre t'hi pots remullar una mica. Ara a l'estiu es pot fer sense el neoprè complet perquè l'aigua, com a molt, t'arriba a la cintura. A la foto un dels bonics passadissos de roca que hi ha.



El barranc consta d'una desena de ràpels, el més llarg de 28 metres.



Cal remarcar que durant el trajecte ens anàvem trobant cartells de fusta, indicant l'alçada dels ràpels i posteriorment la sortida del barranc.




El barranc és força diferents a un dels seus germans de la zona, les Gorges de Núria. Aquest discorre per zones boscoses, i la vegetació arriba fins el riu, exceptuant els moments en que s'engorja. És un barranc molt recomanable.



A la següent foto, en Juanma en un dels ràpels més llargs, el que passa per sota el pont de pedra de 27-28 metres, i baixant-lo de cara.



La Neus i jo, muntant el segon dels ràpels d'una successió de 3. Aquest té una sortida una mica dolenta; cal estar atents! Tots tres superen els 25 metres de caiguda. Aquesta successió de tres ràpels es troba cap al final del barranc.




A la següent foto, en Juanma en un dels últims ràpels.



Per finalitzar el barranc, una foto tots tres junts.




La tornada cap al cotxe és força dolenta i dura. La sortida del barranc està ben marcada amb un cartell de fusta , moment en que s'ha de pujar per un torrent sec, pedregós i vertical, a vegades acompanyats per un cable de vida que facilita superar algun dels trams més verticals. A la foto, la Neus iniciant l'ascens.


Serem al cotxe en una hora, havent superat un desnivell de més de 300 metres. Consell: no deixeu el torrent en tota l'estona i arribareu fins a la carretera.

Tot i la duresa de la tornada, és un barranc que val molt la pena. És millor fer-lo amb gent amb una mica d'experiència.
Salut!