Barranc del Forat de Bóixols

El barranc del Forat de Bóixols es troba a la comarca del Pallars Jussà, tocant la comarca de l'Alt Urgell. Jo hi vaig accedir per la carretera que puja a la Seu d'Urgell; just a Coll de Nargó es troba el desviament cap a Abella de la Conca (L-511) i després de 30 minuts de revolts trobarem el poble de Bóixols.

El poble és molt petit i es pot deixar el cotxe a la mateixa carretera a l'entrada del poble on hi ha un petit aparcament al costat de l'església. També hi trobarem un antic safareig i una font d'aigua fresca.

L'accés al barranc és ràpid (10 minuts) i es pot fer tant per l'esquerra com per la dreta del poble; jo vaig baixar pel poble i em vaig desviar cap al torrent de la dreta. Més avall, els dos torrent s'ajunten.

El barranc és curtet però aquàtic; valdria la pena fer-lo abans de l'estiu, quan hi baixa més aigua però us refrescareu segur.

Amb una corda de 22 metres en teniu prou per arribar al peu dels ràpels, però per assegurar-vos, millor una de 25 metres.

Si aneu pel torrent dret trobareu un primer ràpel llarg d'uns 11 metres:

Després, més endavant, trobareu un altre ràpel d'uns 10 metres, just abans que els dos torrents s'ajuntin:

Continuareu caminant pel riu i superant diferent zones de roques fins a arribar al ràpel més llarg, d'uns 13 metres i molt xulo, entre blocs de roca. Aquí el teniu:

Abans d'acabar el barranc trobarem un pont antic, que passarem per sota, i un últim ràpel de 5-6 metres o un salt, com vulgueu:

El barranc es fa tranquil·lament amb 1h15', però depenent de la gent que hi aneu. Penseu que hi ha 3 ràpels que heu de muntar la corda segur.

La tornada és evident: heu de sortir per marge esquerra del riu just després del pont. Enseguida travessareu per sobre el pont que acabeu de passar per sota i el camí s'enfila cap a la carretera. Una forta pujada de 20 minuts. Trobareu marques grogues i vermelles.

Un cop arribeu a la carretera heu d'anar cap a la dreta direcció al poble; aquesta carretera és la que heu arribat al poble en cotxe però compte, per l'altre costat. Quan veieu el poble de nou, hi ha una caminet que baixa al riu i torna a pujar cap al poble (es veu clarament); agafeu-lo perquè per la carretera fas molta volta i trigareu més. En total calculeu uns 35-40 minuts de retorn.

Aquí us deixo la ressenya del barranc. És un barranc que s'ha de fer però no per anar-hi expressament. Però sí val la pena desviar-se si pugeu cap a la Seu d'Urgell o cap a la Pobla de Segur si aneu per l'altra banda.

http://webfacil.tinet.cat/usuaris/davage/rForat_de_boixols_20150704184253.pdf

Salut i barrancs!

Comencem la temporada de barrancs: Torrent de la Corba

El primer barranc de la temporada ha estat un clàssic del Ripollès, curtet i senzill, per poder fer-lo en una tarda.

Com teníem poc temps i no podíem marxar abans de les 15h, vàrem decidir fer aquest barranc que està aprop del Vallès i és fàcil i bonic.

A les 15,40h passava per La Garriga a buscar el meu company de barrancs, en Juanma.
En un vist i no vist ja érem amb el cotxe aparcat i preparats per començar l'aventura; eren les 16,55h i el cel s'acabava de tapar i anunciava pluja, així que vàrem decidir anar per feina.

A la foto, el lloc on es deixa el cotxe i el cel molt ennuvolat:

Recordeu que l'accés al riu es fa en cinc minuts, i que abans d'arribar al primer ràpel cal caminar uns 500 metres de riu entre unes parets de pedra molt característiques del barranc.
A la foto, la capçalera del segon ràpel:

El tercer ràpel d'aquesta primera part, es fa entre la paret i un bloc de pedra donant-li un encant especial.

En el vídeo, en Juanma baixa un dels ràpels d'esquena per evitar les relliscades amb els peus:

A la foto, descansant abans d'un dels ràpels de la segona part del barranc:

Aquest és un barranc que cal anar en compte amb la fauna, sobretot tritons i gripaus. A la foto, en Junama espera que se li aparegui la seva princesa:

El punt més espectacular del barranc, és la part final amb una successió de 3 ràpels de més de 20 metres cadascun. A la foto, treient-me la corda sota el pont de pedra del primer d'aquests tres ràpels:

A la foto assegut a la sortida del segon dels ràpels i després preparat a la paret per baixar:

A la foto, en Juanma munta la corda en el tercer dels ràpels:

El barranc acaba amb un últim ràpel, d'uns 8 metres i la possibilitat de remullar-se abans de la feixuga pujada, ben indicada amb un rètol de fusta. En el vídeo, en Juanma rapelant aquesta darrera baixada:

Cal dir que el barranc el vàrem fer en 1h 20', tot i que les resenyes marquin molt més temps. Però s'ha de tenir en compte que només érem dues persones, expertes i que els trons que anàvem escoltant durant el descens ens varen fer espavilar més del compte. Finalment però, no va arribar a ploure.

L'ascens el vàrem fer en uns 40 minuts perquè ens vem despistar un moment i ens vem desviar del camí.

A les 19,05h de l vespre ja estàvem al cotxe i preparats pel retorn cap a Granollers.

Salut i fins el següent barranc; potser les Gorges de Núria?

Gorges del Llech i Gorges de Les Anelles

Diumenge de barrancs a la Catalunya Nord.

El passat diumenge, amb en Juanma, vàrem decidir tancar la temporada de barrancs amb un barranc rere l'altre. Tenim en compte que en Juanma el proper dilluns 24 de setembre se'n va cap al Nepal uns quants mesos, aquesta era la millor manera d'acomiadar la temporada.

Vàrem sortir de La Garriga a les 7 del matí, parant a esmorzar a Sant Antoni de Vilamajor. Autopista AP-7 direcció Girona- La Jonquera- Perpinyà. A les 9,30 del matí estàvem a la població nord catalana de Prada de Conflent i a les 10h arribàvem a l'aparcament del barranc. Cal dir que aquella hora ja hi havia una vintena de cotxes aparcats.

Ens vàrem preparar ràpidament i a les 10,25 del matí començàvem el camí capa l'entrada del barranc.

L'accés és ràpid; en uns 25 minuts estem a baix el riu.

A les 10,55h amb el neoprè ja posat, començàvem el descens.

A la foto, en Juanma preparant-se:

En el vídeo, el primer dels salts o el primer dels ràpels:

Veient els cotxes que hi havia a l'aparcament, vàrem deduir que el barranc estaria ple de gent; i així va ser. De seguida vàrem trobar-nos grups de gent que col·lapsaven els ràpels. Per sort, un grup amb una dotzena de catalans, ens va permetre que els avancéssim utilitzant la seva corda.

A la foto, les dues capçaleres del ràpel plenes de gent i el ràpel des de baix:

A continuació, ens trobarem amb un salt de 8 metres després d'un passamà. Si es vol es pot evitar el salt baixant per una corda.

En el vídeo, un dels molts tobogans que trobarem en el barranc:

A la foto, descanso en un hidromassatge natural:

A la foto, el famós "rompetibias", un petit saltet de 90 cm. Al caure a l'aigua se't fiquen les cames entre una pedra enfonsada i la paret i amb l'impuls endavant et parteixes l'ós de la tíbia. Penseu amb la de gent que s'haurà fet mal aquí perquè acabi tenint aquest nom:

En el vídeo, un dels molts salts fent la tombarella a l'aire:

A la part central del barranc trobarem un tobogan que es pot esquivar rapelant per un altre costat, i al fons trobarem la coneguda com a rentadora. És un petit forat al fons de l'aigua que amb el moviment de la pròpia aigua que cau de la cascada, fa una espècies de remolí que no et deixa sortir. Aneu en compte si baixa molta aigua. Durant l'estiu no hi ha problema.

Cap al final del barranc trobarem un dels salts més impressionants que hi ha, la coneguda com a "lanzadera"; un tobogan de 5 metres amb un salt a continuació de 7 metres. El més divertit de tot és que el salt no el veus fins que ja estàs baixant el tobogan.
En el vídeo, un salt del Juanma i després la "lanzadera":

En el vídeo, l'últim dels ràpels. Aquest és l'únic que obligatoriament s'ha de baixar amb corda:

A la foto, una successió de ràpels i salts vistos des del final del barranc:

Nosaltres vàrem trigar 1h i 10 minuts en fer tot el barranc, però dues persones i saltant-ho tot. Un grup de 4 persones trigarà entre les 2 i les 3 hores depenent dels ràpels que munti.

El camí de tornada és força dur. És una pujada sense descans de poc menys de 30' amb un desnivell important a superar. Prepareu-vos per la pujada. El camí de retorn és clar i ben senyalitzat, amb unes marques blaves:

Aquest és se'ns dubte el millor barranc de tot el Pirineu, des de la Mediterrània fins a l'Atlàntic. Ple de salts, tobogans i gorges plenes d'aigua tot l'any.

Aquí teniu la topografia del barranc:

Gorges de les Anelles.
D'aquest barranc ja en vàrem parlar fa poc dies. Aquesta vegada el vàrem començar al migdia i hi havia menys gent que als matins.
Els horaris varen ser: accés 12'/ barranc 40'/ retorn 20'.
Us penjo una foto i un vídeo:

Una boníssima manera de passar un diumenge: barrancs a dojo!

Gorges de Les Anelles

Aquest és un barranc a tocar de la població nord catalana de Ceret: fàcil, bonic, aquàtic i ple d'empreses d'aventura.

El divendres 10 d'agost, amb en Juanma, vàrem decidir anar a fer les Gorges de Les Anelles, a prop de Ceret. Per l'autopista AP-7, des de Granollers, en una 1h45' estem al peu del barranc.

Era la segona vegada que el feia però em quedaven poques imatges d'aquella primera vegada.

Quan s'arriba al poble de Ceret, s'ha d'anar en direcció al centre urbà, travessant pel costat del conegut Pont del Diable. Quan arribem al centre de la població, hem de buscar indicacions cap a Fontfreda i Les Illes, per la carretera D-131. No us serà fàcil ni trobar les indicacions ni seguir el camí. Pregunteu a la gent del poble que us indicaran bé.

Quan agafem aquesta carretera, a uns 10 minuts trobarem una primera corba molt tancada a l'esquerra amb un petit replà de terra a la dreta, que permet deixar alguns cotxes. Això és l'entrada del Mas Solé. En aquesta corba hi ha gent que deixa el cotxe per fer la sortida del barranc; nosaltres el deixarem més a munt.

A partir d'aquí, a just 2 km, trobarem uns espais de terra a banda i banda de la carretera on es poden aparcar cotxes; aquí serà on deixarem el vehicle.

Agafarem les coses i sortirem caminant per la carretera; a 500 metres, després d'una corba molt tancada a la dreta, trobarem el camí que baixa també a la dreta.

A la foto, el camí des de la carretera:

En 10 minuts estarem a baix el riu. A la foto, preparant-nos per començar:

Caminarem uns 100 metres pel riu i ja trobarem el primer dels ràpels i el millor de tot el barranc.

Cal dir que aquest és un barranc molt utilitzat per les empreses d'aventura. Ja en el primer ràpel, vàrem haver-nos d'esperar mitja hora perquè hi havia un grup de 10 persones baixant.

A la foto, esperant tranquil·lament a poder baixar:

Aquest primer ràpel té una alçada de 25 metres. Es pot fer en dues parts: 15 metres + 10 metres. Al mig trobarem una replà amb passamà on podrem muntar un segon ràpel o si volem, podrem saltar. Ja sabeu que nosaltres allà on es pugui saltar, no hi ha debat possible.

A la foto, en Juanma es deslliga al mig del ràpel per saltar des del replà:

En el vídeo, salto des del replà:

A la foto, aquest primer ràpel:

Com hem dit abans, aquest és un barranc molt freqüentat per les empreses d'aventura. Si voleu anar-lo a fer, comenceu abans de les 10h sinó trobareu molt de trànsit. Si aneu a la tarda no tindreu tant de problema.

A la foto, un grup de francesos amb els seus monitors, s'enfilen per la paret per saltar des de més a munt:

El barranc és una successió de 6 ràpels, el més llarg de 25 metres. Alguns d'aquests es poden d'esgrimpar o saltar.

En el vídeo, un petit ràpel de 7-8 metres sense cap dificultat:

Durant el recorregut trobarem un parell de salts que es poden fer des de les parets laterals; no són obligatoris per avançar, però ja ho sabeu que nosaltres ho saltem tot!

En el vídeo, jugant en aquest salt:

El 5è ràpel (6 metres) i el 6è (15 metres) es troben seguits. A la foto, en Juanma espera per saltar en el 5è dels ràpels a què es buidi el ràpel de més a baix:

En el 6è ràpel, de 15 metres, també trobarem un replà en mig de la baixada, des d'on podrem saltar. En el vídeo, el descens i posterior salt:

Un cop fets aquests dos últims ràpels consecutius, a uns 200 metres comença el bosc i acaba el barranc. Ens podrem treure el material i a uns 50 metres més endavant trobarem el camí de retorn. A la foto, sans i preparats per la tornada:

Les guies de barrancs marquen un temps de 1 a 2h per fer el barranc; nosaltres vàrem trigar 1h50', però en el primer dels ràpels vàrem haver d'esperar 30 minuts de rellotge. Per tant, deduïm que al voltant de l'hora es pot fer el barranc sense entretenir-se massa.

El camí de sortida el trobarem a la dreta; compte, que també trobarem un caminet a la dreta abans d'aquest, que ens pot confondre. El camí bo està clarament trepitjat. A la foto, en Juanma agafa el camí de retorn:

Arribarem al cotxe amb poc més de 30' caminant. Primer haurem de pujar durant 20 minuts per dins el bosc, en una forta pujada i a ple sol. Després, trobarem la carretera i a 5 minuts en sentit ascendent, trobarem els cotxes aparcats.

Informacions importants:

• Accès: 25 minuts/ desenvolupament: 1h15'/ retorn: 30 minuts
• Material: neoprè sencer (a l'agost es pot obviar la part de dalt si no sou fredolics). Corda: 50 metres ( si salteu des dels replans amb una de 30 metres n'hi ha prou).
• Horari: abans de les 9:30 o a la tarda a partir de les 17h.
• Època: a l'agost va fluix d'aigua; millor al juny.
• Cotxes: amb un millor.

Gorges de Núria (II)

Avui diumenge ens hem acostat fins a Núria per realitzar aquest esplèndid descens, un dels millors del nostre país. És la tercera vegada que el feia: el primer el 2007, el segon cop l'any passat i el tercer avui.

El cabal d'aquest any és força fluix, però tot i així, es poden fer sense problemes tots els salts i tobogans possibles.

A les 7,15h del matí he passat a buscar el meu company Juanma per La Garriga, i a les 8,30 ja estàvem a Queralbs. Aquest cop en comptes de deixar el cotxe a la plaça del poble, hem decidit deixar-lo al capdamunt de tot, per estalviar-nos així els 10 minuts de forta pujada per travessar tot el poble. El lloc concret està a la carretera que puja a Fontalba amb l'encreuament amb el camí vell cap a Núria.

A la foto, el millor lloc per deixar el cotxe amb l'encreuament amb el camí que puja a Núria:

Aquesta vegada hem decidit agafar el camí de pujada pel Roc d'en Dui, passant pel traçat antic del cremallera, per variar una mica.

A la foto, passant pel Pont del Sastre que passarem després per sota fent el barranc, i que també podrem saltar:

Tot i que el temps d'accés està la voltant de l'hora i mitja, nosaltres estàvem a l'inici del barranc a les 9:55h, és a dir, hem trigat 1h 05' en arribar a la capçalera.

A la foto, el lloc on es comença amb el canal d'aigua i la presa:

La primera part és una successió de 6 ràpels, tots ells saltables (excepte el primer d'entrada). En l'enllaç, trobareu un vídeo del tercer ràpel, saltant-lo, amb una alçada de 8 metres:

http://youtu.be/FnlH152twFk

En el següent enllaç, trobareu dos vídeos del quart ràpel, un dels més macos del barranc; des de dalt i des de baix:

http://youtu.be/MRV8p8jLjjo

 

 http://youtu.be/AEWAPI_vIAw

En aquesta primera part canvia molt el temps de recorregut si muntem o no les cordes per rapelar. Nosaltres amb mitja hora hem fet aquesta part però perquè només hem muntat la corda a l'accés del barranc; la resta, saltant-ho tot.

En el vídeo el 5è dels ràpels, un espectacular tobogan de 14 metres:

A la foto, arribant al Pont del Sastre, que havíem passat per dalt anteriorment:

En el Pont del Sastre acaba aquesta primera part encaixonada i intensa. En l'enllaç, el vídeo del Juanma saltant des del pont:

http://youtu.be/RetsuVAxZ2M 

A partir d'aquí, hi ha uns 800 metres de riu sense cap interès. El més recomenable és agafar el camí cap a vall, i entrar al barranc en el pont de més a baix.

A la foto, fora del riu, pel camí, cap a la segona part del barranc:

La segona part, és una successió de 8 ràpels més, entre ells el més espectacular de 20 metres i penjat.

El 10è dels ràpels, de 15 metres, l'haurem de baixar rapelant perquè baixar-lo en tobogan és una mica perillós.

En l'enllaç, l'onzè dels ràpels. S'accedeix per un passamà que hi ha a l'esquerra i té una alçada d'uns 12 metres.

http://youtu.be/K5kEa-oR4Bs 

A partir d'aquí, arriba el 13è dels ràpels, de 20 metres. L'accés es fa per un passamà muntat a l'esquerra amb escales de ferro que faciliten la progresió. En l'enllaç, accedint a la capçalera del ràpel:

http://youtu.be/TMnY01DL6Sg

En el vídeo, rapelo i gravo un tros de baixada:

En l'enllaç, disfrutant del barranc i de l'aigua fresca:

http://youtu.be/1Kt2oiFbD5U

En el vídeo, en Juanma rapela aquest tretzè ràpel mentre el gravo des de baix:

Aquesta segona part es triga una mica més a fer, perquè com a mínim s'han de muntar dos ràpels; l'haurem fet amb uns 50 minuts.

El barranc sencer l'hem fet amb una 1h 30', tot i que la majoria de ressenyes parlen de 2 a 3 hores. Tingueu en compte que érem dos i només hem muntat la corda 3 vegades.

A partir del 14è ràpel (salt) trobarem la sortida a la dreta; compte que no està gaire ben senyalitzada. Només amb un munt de pedres.

A la foto, havent acabat el barranc i sense cap lesió important:

El retorn té dues parts: primer una forta pujada per dins del bosc de 10 minuts; després ens creuarem amb l'antic camí a Núria que l'agafarem en sentit descendent i que en mitja hora ens portarà fins el cotxe.

Hem arribat al cotxe 3 hores i quart després de sortir-ne.

Aquest és un dels barrancs que s'ha de fer un cop cada temporada. Trobareu més informació a l'adreça:

http://www.barranquismo.net/paginas/barrancos/gorges_de_nuria.htm

FITXA TÈCNICA:

• Corda: amb una de 40 m. n'hi ha prou.
• Accés: 1h 15'
• Desenvolupament del barranc: 1h30' a 2h
• Retorn: 45'
• Neoprè complet; barranc fred.
• Hora ideal: just abans de les 10 del matí; cap de setmana amb molta gent.
• Grups: màxim 4 persones.
• Aigua: 1 litre per persona.

Torrent de la Corba (II)

Tot i que baixava poca aigua, aquest barranc sempre és divertit de fer.

Ahir dimarts, vàrem fer de nou el Torrent de la Corba. A les 14, passava a buscar al meu company Juanma per La Garriga per dirigir-nos cap a Ribes de Freser.

Recordeu que un cop passat el pont del cremallera, a l'entrada de Ribes, heu de girar a la dreta i dirigir-vos cap al veïnat de Bruguera (està indicat). Passat el veïnat a un quilòmetre i mig, en una corba molt tancada de la carretera, surt una pista forestal per la dreta molt visible on deixarem el cotxe.

A les 15:15 ja érem allà, i cap a les 15:40 començàvem a caminar.

A la foto, el lloc on es deixa el cotxe:

Els horaris del barranc són: 5 min l'accés, 3-3h30' el barranc i 1h el retorn segons les diferents guies i llibres. De totes maneres nosaltres vàrem trigar 2h20' en fer-ho tot: 5 min l'accés, 1h30' el barranc i 45 min el retorn.

Nosaltres portàvem dues cordes: una de 50 metres i una altra de 21 metres; d'aquesta manera el desenvolupament del barranc era més ràpid.

Els primers metres de barranc (uns 7-8 minuts) són una bonica passejadeta pel riu, fins que arriben els primers ràpels.

En aquesta primera part del barranc, trobarem 3 ràpels (7, 17 i 12 m.) sense cap dificultat; llavors ens creuarà pel barranc una pista forestal molt clara que retrobarem en el camí de retorn. Aquí comença la segona part i la més maca.

El ràpel de 17 metres de la primera part.

La segona part, comença amb 3 ràpels més: de 14, 13 i 8 metres; també sense cap dificultat.

A partir d'aquí trobarem la part mes interessant del barranc, amb una successió de 3 ràpels de més de 20 metres cadascun.

Tot i que les ressenyes parlen de ràpels de més de 25 metres, nosaltres amb una corda de 50 metres en vàrem tenir prou.

A la foto, el primer dels 3 ràpels; 25 metres de baixada per sota un pont de pedra:

En el vídeo, el segon dels 3 ràpels, d'uns 21 metres. Compte amb la sortida del ràpel que és penjada; millor començar-lo sense mosquetó de fre i col·locar-se'l en una replà uns metres més a baix. Pot bloquejar la corda si es gira i queda mal posat.

El barranc era ple d'animalons, sobretot tritons. Semblava que no havia passat ningú pel barranc en tot el dia. Aneu en compte en els pous d'arribada, no en trepitgeu cap!

A la part final del torrent, encara trobarem 2 ràpels més: de 10 i de 17 metres. En l'últim ràpel us podreu refrescar una mica abans de la dura pujada de retorn.

Just després d'aquest últim ràpel està el camí de sortida, identificat amb una fita de pedres i un rètol de fusta (molt visible).

Recordeu que la pujada és força dura, havent de superar una desnivell de quasi 300 metres; la primer part de la pujada es fa per una canal molt vertical i perillosa, equipada amb un cable de vida en alguns trossos. Uns 10 minuts després, trobarem a l'esquerra una fita de pedres que t'indica un caminet mal marcat per dins el bosc. Fixeu-vos bé perquè el caminet es perd sovint. Finalment ens trobarem amb una pista forestal àmplia que agafarem a l'esquerra:

 

La pista ens porta fins a la carretera d'accés en cotxe; l'agafarem cap a la dreta en sentit ascendent i trobarem el cotxe en pocs metres.

Aquí teniu la ressenya amb el perfil del barranc: