Ruta en bici per les vies verdes de l'Ebre, la Terra Alta i la Matarranya

La idea inicial de la ruta era sortir des del Delta de l'Ebre i arribar a la Puebla de Híjar, on arribava l'antiga ruta en tren. Recordeu que aquesta línia de tren sortia des de la Puebla de Híjar i arribava a Tortosa, encara què la idea original era fer-la arribar al port de Sant Carles de la Ràpita; però aquesta última part mai es va arribar a fer.

Aquesta línia de tren tenia un recorregut de 170 km i passava per les comarques de la Matarranya, la Terra Alta i el Baix Ebre. Era la línia de la Val de Zafán.

En l'actualitat, la via verda esta condicionada fins a la població de Valdealgorfa i forma 3 vies verdes amb noms diferents però unides físicament. També hi ha una part condicionada a la part alta de la línia, des de la Puebla de Híjar fins a l'estació de Puigmoreno (18 km), però entremig trobem un tram sense condicionar de 28 km i que passa per Alcanyís.

ETAPA 1

La primera etapa de la ruta arribava a la població de Bot i tenia una recorregut d'uns 75 km, amb una suau però constant pujada.

Els primers 35 km des de Deltebre, que no són via verda, segueixen l'antic camí natural de l'Ebre passant per Alcover i arribant a Tortosa. Aquest tram també està ben indicat.

Un cop s'arriba a Tortosa (km 0) comença la via verda del Baix Ebre i acaba a l'antiga estació de tren de Benifallet. Durant el recorregut passareu per poblacions com Roquetes, Xerta o Aldover.

Algunes de les antigues estacions per on es passa les trobareu condicionades com a restaurants, bars, lloguer de bicicletes o fins hi tot, allotjament.

• Roquetes: font i taules per menjar
• Xerta: bar-restaurant i lloguer de bicicletes
• Aldover: bar-restaurant
• Benifallet: bar-restaurant, lloguer de bicicletes i allotjament

A partir de Benifallet comença la via verda de la Terra Alta i un dels trams més bonics però també més concorreguts, sobretot de baixada.

En aquesta part del recorregut trobareu molts túnels, alguns amb llum i altres no; per tant, és bo anar amb frontals i llums a la bicicleta. Penseu que en els trams amb més gent, va bé que estigueu visibles dins els túnels per evitar accidents (llum blanca al davant i vermella al darrere).
Passareu per estacions com Pinell de Brai, Prat de Comte i Bot.

• Pinell de Brai: només taules per menjar
• Prat de Comte: només taules per menjar
• Bot: font, taules per menjar i un petit bar

També passareu aprop d'un antic balneari molt conegut i que hi va molta gent a banyar-se al riu, la Fontcalda. El trobareu entre les estacions de Pinell de Brai i Prat de Comte. Està perfectament indicat i heu de baixar un caminet d'uns 500 metres fins el riu. Allà trobareu diferents serveis: bar-restaurant, zona de pícnic, font i molts gorgs per banyar-se. Val la pena desviar-se per veureu-ho.

A 3/4 de cinc arribava al Càmpig Terra Alta, a Bot. Un càmping a peu de la via verda. Aquí passaria la nit per continuar el dia següent.


ETAPA 2
L'etapa dos m'havia de portar fins el final de la via verda de la Val de Zafán, és a dir, fins a Valdealgorfa. I després baixada cap a l'Ebre fins a on arribés o fins on tingués forces.
La part final de la via verda de la Terra Alta ens porta a les antigues estacions d'Horta de Sant Joan  Arnes-Lledó.

Passada l'estació d'Arnes-Lledó comença la via verda de la Val de Zafán i s'entra la comarca de la Matarranya. Aquesta via verda és la més pesada de fer, sobretot perquè està molt menys condicionada i els paisatges són monòtons.

Tingueu en compte que des de Bot no trobareu cap font fins a Valdealgorfa, més de 50 km.

Sí que a l'estació de Cretes han obert recentment un restaurant i un alberg on podreu comprar aigua.

En aquest part de ruta passareu per estacions com la de Cretes, Vall-de-roures, Torre de Comte, Vall de Tormo, Valjunquera i Valdealgorfa.

També heu de saber que des de l'estació de Vall-de-roures fins a l'estació de Torre de Comte hi ha una forta baixada de 9 km que després a la tornada s'haurà de pujar.

En general les estacions d'aquesta via verda estan majoritàriament en runes i no tenen cap tipus de servei ni fonts. A més, queden molt allunyades dels seus pobles respectius, de 2 a 4 km de distància. El paisatge és de camps d'oliveres i ametllers i sense ombres ni zones boscoses.

Quan arribeu a Valdealgorfa sí que trobareu el poble aprop i us podreu desviar a buscar beguda i a menjar. Jo vaig arribar al poble a les 14h i a l'entrada vaig trobar la piscina municipal amb bar on vaig aprofitar per prendre alguna cosa, omplir les cantimplores i refrescar-me.

A partir d'ara començava la tornada, amb trams de baixada i també de pujada fins a Horta de Sant Joan.

Després de més de 130 km de bicicleta i molta calor, vaig decidir parar a Benifallet a dormir. Les meves cames estaven molt cansades, el cul em feia molt mal però sobretot el meu cap deia: prou!

Quan hi vaig arribar ho tenien tot ple, així que em vaig veure obligat a baixar a Xerta, 7 km més avall. Després de fer un bon entrepà i mentalitzar-se em vaig dirigir fins a Xerta.

A Xerta tampoc vaig trobar lloc per dormir. Així que vaig continuar baixant fins a Tortosa. A les 20:30h arribava a Tortosa i amb 145 km a les cames. Aquí sí vaig trobar una pensió on passar la nit.

ETAPA 3

Després d'una bona dormida i amb només 30 km pendents, vaig agafar la bicicleta per acabar la ruta. Em vaig trobar la roda de darrera punxada, per tant, abans de començar la última part de la ruta vaig haver de buscar  una botiga on comprar una càmera d'aire. L'altra càmera que portava ja l'havia fet servir a l'estació de Valjunquera on se m'havia punxat la roda del davant.

Entre una cosa i una altra, sortia de Tortosa a les 11:15h del matí.

Cap al migdia vaig arribar a Deltebre sense cap incidència més i 30 km més. En total 260 km en 3 dies.

Recomanacions importants:

• El tram més bonics de fer i que es pot fer amb nens és des d'Horta de Sant Joan fins a Benifallet, pels serveis de les estacions i pel paisatge. Però sempre de baixada.
• Encara que la via té un desnivell suau, a mesura que es fan km es nota. Si la voleu fer només en un sentit, feu-la de baixada.
• Cal portar il·luminació perquè alguns túnels no en tenen o està espatllada.
• Porteu força aigua per beure.

Tot i acabar força cansat, passar molta calor i fer-la sol, aquestes vies verdes valen la pena fer-les alguna vegada a la vida. Potser millor per trams més petits.

Amb els dies vaig donant-me compte que ha valgut la pena fer-ho així.

No deixeu d'anar-hi, us agradarà!

Del Ripollès al Baix Empordà. BTT per les vies verdes

Hola a totes.

La setmana passada vaig decidir marxar a conèixer les vies verdes gironines amb la bicicleta. Era un projecte que tenia en ment des de feia temps, però que per diferents motius no havia pogut realitzar.

També era una necessitat que tenia, la d'allunyar-me del dia a dia i poder respirar una mica. Portava molta ansietat i nervis acumulats de feia dies, i aquest era el moment per marxar, sense donar explicacions, al meu aire i decidint en cada moment que volia i que no volia fer. Volia estar sol, per pensar en mi i per mi.

DIA 1

A la foto, la sortida des de Ripoll on hi ha un centre turístic Can Guetes i on es poden llogar bicicletes, cadiretes, bicicletes elèctriques...

Fins a Sant Joan de les Abadesses hi ha un 10km, amb una lleugera pujada. Tot i que el desnivell és petit, no us aconsello anar amb nens més petits de 5 anys perquè sinó es fa molt llarg el camí i els nens s'avorreixen.

A la foto, l'antiga estació de trens de Sant Joan de les Abadesses: amb restaurant, parc infantil, zona de pícnic i lloguer de bicicletes.

A partir d'aquí s'ha de sortir de la via verda per anar cap a Olot. S'ha de travessar el poble i anar a buscar la carretera GI-521 en direcció Ogassa. Hi ha indicacions a terra però cal estar molt atents perquè estan mig esborrades, amb el següent símbol:

La carretera és una pujada de 8-10km sense parar i un desnivell d'uns 300 metres. Una carretera amb poc trànsit i molt tranquil·la però dura. La pujada acaba al Coll de Santigosa, on tindrem dues opcions per continuar: la primera és seguir per la mateixa carretera fins a l'entrada d'Olot, pràcticament tot en baixada; la segona opció és baixar per una camí de muntanya per dins la vall que ens portarà a la Vall de Bianya.

A tot arreu s'aconsellava l'itinerari per la carretera, però jo vaig preferir anar per dins el bosc. I... equivocació! L'itinerari pel mig del bosc està sense senyalitzar i l'estat de la pista és molt dolent, havent de baixar de la bicicleta diverses vegades per continuar. No val la pena anar per aquí. Després de 2 hores intentant trobar el camí, vaig decidir tornar enrere i desfer el camí, tot i la pujada que m'esperava. A més, sense cobertura de mòbil per consultar mapes. A la foto, un dels bonics llocs que vaig trobar perdut pel bosc:

Des del Coll de Santigosa fins a Olot és un moment, uns 45 minuts. Tot baixada, poc trànsit i la carretera en bon estat.

Un cop a Olot, havia d'anar a Montagut a dormir. Així que vaig decidir agafar l'antiga carretera passant per Sant Joan Les Fonts i Castellfollit de la Roca.

Vaig arribar a Montagut 5h 30' després de sortir de Ripoll. Havia fet 60km. Si traiem l'estona i els km perduts pel bosc, l'etapa Ripoll-Montagut es pot fer amb 3h 45' i amb un recorregut total de 55 km.

DIA 2

L'etapa 2 la feia en diumenge i vaig sortir de Montagut a les 7:15h del matí. Inicialment volia fer l'etapa Montagut-Sant Feliu de Guíxols en dos dies però no tenia ganes de tenir temps lliure i l'únic que volia era pedalar, pedalar i pedalar; treure tota l'ansietat possible, cansar-me molt fins que els músculs estiguessin tant adolorits que només pogués pensar en això. No volia pensar en res més. Però anant sol i tants quilòmetres sobre la bici, és difícil no donar voltes a les coses que em preocupen. Però vaig intentar-ho.

La tornada de Montagut a Olot és dura perquè hi ha molta pujada. 15 km i una hora fins arribar a Olot. Després pràcticament pla tota la Vall d'en Bas fins al moment de sortir de la vall que també hi ha una pujada d'uns 5 km fins a arribar a Sant Feliu de Pallerols. A partir d'aquí, quasi tot baixada fins a Salt.

Al migdia vaig arribar a Salt i em va donar la benvinguda amb un fort ruixat; vaig haver d'aixoplugar-me durant una hora. Però veient que la pluja no parava vaig decidir mullar-me i continuar el camí.

A Girona s'ha d'anar en compte perquè hi ha molts carrils bici i les indicacions no són gaire bones. Molt atents al símbol de la via verda. A partir d'aquí quedaven uns 40 km fins a Sant Feliu de Guíxols, per la via verda del Carrilet II.

Just sortir de Cassà de la Selva, vaig fer els 100 km de distància, però encara quedaven més de 20 per arribar a Sant Feliu. Aquesta part del recorregut era bastant plana i poc transitada; suposo que el fet de ser un diumenge a la tarda tampoc ajudava. Potser és la part més lletja de tot el recorregut perquè el camí fa diferents voltes per evitar la carretera i les zones urbanitzades.

A Sant Feliu de Guíxols arribava sobre les 17:30h, després de 125km i més de 10 hores de recorregut.

DIA 3

Aquest tercer dia havia de tornar a Girona a agafar el tren. Per tant, havia de tornar a fer uns 45km més de retorn. Abans, però, vaig animar-me a fer la via ferrada de la Cala del Molí, que ja havia fet 15 anys abans i que és una meravella.

A les 11h del matí ja sortia de Sant Feliu de Guíxols direcció Girona. En unes 3 hores ja era a Girona esperant el tren. La tornada és força plana i només hi ha pujada els primers 10 km per sortir de la zona de Sant Feliu, Platja d'Aro, Castell d'Aro, etc.

Algunes informacions importants:

• Els trams més bonics per mi, són el tros de Ripoll-Sant Joan de les Abadesses/ la Vall d'En Bas/ Sant Feliu de Pallerols-Planes d'Hostoles-Anglès-Amer.
• Aquests trams esmentats anteriorment també són bons trams per fer amb nens.
• L'itinerari Ripoll-Olot-Girona-Sant Feliu de Guíxols es pot fer amb 11-12h. Per tant, es podria fer tot el mateix dia però no es gaudeix gens del recorregut.
• Atents als trams d'enllaç i les zones urbanes d'Olot i de Girona, per no perdre's.