100 CIMS

100 CIMS
Vall del Ter, des del Gra de Fajol

dimarts, 31 de juliol del 2012

La Senda del Oso en bici

Dijous 19 de juliol, vàrem fer una de les vies verdes que hi ha a Astúries: la Senda del Oso. És una ruta molt concorreguda perquè durant el trajecte es poden veure uns ossos engabiats.

La via verda es troba situada als "Valles del Oso", una vall formada pels pobles de Proaza, Quirós, Santo Adriano i Taverga, a l'oest d'Astúries i a 15 km d'Oviedo.

La ruta comença a l'àrea recreativa de Tuñón, just al costat de la carretera, on trobarem un panell informatiu de la ruta. Just passat aquest espai, es troba una de les múltiples empreses de lloguer de bicicletes que hi ha per la zona; nosaltres ens vàrem decantar per l'empresa Centro BTT Valles del Oso que per 11€ el dia tenies una BTT totalment equipada i estava al costat d'on comença l'itinerari.
A la foto, creuant el pont al poble de Villanueva, a 3 km de l'inici del recorregut:



La ruta té una part comuna de 10 km, moment en què el camí es bifurca cap a dues valls diferents: una acaba a Quirós, passant per l'embassament de Valdemurio, i l'altra acaba a Entrago.
Nosaltres vàrem agafar la desviació cap a Quirós però només vàrem arribar fins a l'embassament de Valdemurio.
A la foto, el pont de l'embassament:



Al quilòmetre 5 de la ruta, trobem el poble de Proaza (també s'hi pot arribar en cotxe); aquí és on podrem veure els ossos en captivitat. Són dues femelles (la Paca i la Tola), totes dues originàries de la zona, i un mascle de la zona de Cabárceno.



Des del mateix camí es passa pel costat del tancat dels ossos i se'ls pot veure en tot moment; si aneu a les 12 del migdia, veureu com els donen de menjar.
 A la foto, el meu fill Marc dormint a la cadireta de la bici:



A la foto, el meu nebot Genís baixant de la bici abans de creuar el pont:



El recorregut que vàrem fer nosaltres fins el pantà de Valdemurio va ser de 14 km + 14 km de tornada; en total 28 km que vàrem fer en unes 5 hores.
Al pantà s'hi podien llogar canoes per 5€ l'hora; a nosaltres per 10€ ens varen deixar pujar els 4 a la canoa: la Irina, el Genís, en Marc i jo.
A la foto, un dels molts túnels que trobem pel recorregut:



Aquesta ruta recorre una antiga via de ferrocarril minera que unia els pobles de muntanya amb els de la vall. En aquesta via, els trens i vagonetes portaven el mineral (carbó i ferro) fins els pobles de la vall. Va deixar de funcionar l'any 1964.
Cap a mitjans dels anys 90, es va reconvertir en una pista cicloturista i senderista.



A la foto, en Marc veu aigua de la font a Villanueva, camí de tornada:


Per a més informació. consulteu la pàgina:

dilluns, 30 de juliol del 2012

La ruta del Cares

Tot just el dia després d'arribar als Picos d'Europa, el dimecres 18 de juliol, vàrem decidir començar amb aquesta popular ruta de senderisme.

La ruta del Cares és se'ns dubte l'excursió de senderisme més coneguda i més concorreguda d'aquestes muntanyes.
Es pot fer de pujada (des de Puente Poncebos) o de baixada (Caín o Posada de Valdeón), i recorre la garganta del riu Cares. Es sitúa entre els pobles d'Astúries i de Lleó.
La Irina i jo la vàrem fer des de Puente Poncebos, de pujada, i la intenció inicial era arribar a Posada de Valdeón. Finalment vàrem arribar a Caín (on tothom acostuma a acabar) i allà ens va recollir mon pare en cotxe.
A la foto, l'inici de la ruta, amb la meva filla Berta en braços:



L'excursió només d'anada és d'unes 3 hores; però normalment, es fa d'anada i tornada (6 hores).
La ruta comença amb una forta pujada d'uns 3/4 d'hora, amb un desnivell d'una mica més de 300 metres. És la única gran pujada.
A la foto, el final de la pujada als Collaos:



A partir d'aquí, 10 minuts de baixada, i un recorregut pràcticament pla fins el final.
Està tota senyalitzada amb marques de color groc i blanc,i en algun trossos també en vermell.

Aquest camí es va obrir als anys 40 del segle passat per mantenir un canal d'aigua que s'havia construït el 1916 fins el 1921, per donar energia a la central hidroelèctrica de Camarmeña, a Poncebos.



 Durant una gran part del recorregut, passem pel costat del canal d'aigua.





Una gran part del camí està foradat dins la roca, amb unes espectaculars vistes i una caiguda important. Cal anar en compte si anem amb nens!





A la foto, descansant una mica:



A la foto, la Berta es desperta:



Durant el camí ens trobarem amb dos ponts que creuen la Garganta del riu Cares, el primer, el pont de Bolín:




Abans d'arribar a Caín, trobarem la presa i l'inici del canal d'aigua. En aquest tros de camí trobarem diferents túnels excavats dins la roca que ens permetran accedir al poble.




Quan vàrem arribar a Caín, allà estaven el meu pare, la meva mare, el meu nebot Genís i el meu fill Marc.

Trobareu diferents restaurants amb menú on podreu dinar i preparar la tornada (menús a 11€).

Teniu més informació a l'adreça:


diumenge, 15 de juliol del 2012

Via ferrada de les Baumes Corcades (Centelles)

Aquesta via ferrada és una de les millors que podem trobar als Països Catalans

Situada al poble de Centelles, es caracteritza per tenir un molt bon equipament, una bona senyalització i uns paisatges espectaculars. Cap persona que li agradin les vies ferrades pot estar sense fer-la.

Venint en cotxe des de Granollers, per la C17, hem d'agafar la segona sortida a Centelles (Centelles nord); a mig quilòmetre trobarem una pista sense asfaltar a la dreta de la carretera i ja trobarem la indicació cap a la via ferrada (aneu seguint les indicacions).

Aquesta vegada, vàrem fer la via ferrada el Toni, el Juanjo i jo; vells amics d'estudi. Ara ens retrobem o per sopar o per fer esport. Per mi sempre és un alegria poder fer coses amb ells. Molts ànims al Jordi Parra que no va poder venir perquè dies abans s'havia trencat un dit.

La primera part de la via ferrada és una ascensió vertical de 3-4 trams sense massa dificultat.
A la foto, l'inici de la via ferrada, amb diferents persones esperant per iniciar-la:




A la foto, acabant els primers ascensos de la via, on ja es veu l'impressionant paisatge:



Més fotos d'aquesta primera part tota vertical:





Un cop finalitzada aquesta primera part, travessarem un petit bosc i començarem la segona part, pràcticament tota horitzontal excepte un últim tros vertical.
A la foto, les vistes del cim abans de començar la segona part, on es veu la paret de roca que travessarem en un desenvolupament horitzontal:



A l'inici d'aquesta segona part, trobarem un desviament que ens porta a una part de màxima dificultat amb un pont tibetà espectacular. Nosaltres veient la cua que hi havia per passar el pont (una quinzena de persones esperant), vàrem decidir fer el tram clàssic i més senzill per baix.

En el vídeo, passant el tram clàssic, amb el poble de Centelles de fons, i el pont tibetà a sobre nostre amb un excursionista passant-hi:



A la foto, una persona passant el pont a poc a poc perquè es mou molt:




En el vídeo, es veu en detall el desenvolupament per la via en aquest tram horitzontal; fixeu-vos amb el canvi de mosquetons:



Aquesta segona part de la via ferrada es fa una mica pesada fins que no arribem de nou a un tram vertical; trigarem aproximadament una hora en fer aquesta part. Aprofiteu per mirar el paisatge!
A la foto, diferents moment d'aquest tram i la part vertical d'aquesta segona part:





Abans d'acabar aquesta segona part, trobarem un nou desviament que ens porta a un altre tram de màxima dificultat (només per gent molt preparada físicament) que volteja per una canal natural i seca. Nosaltres vàrem continuar per la desviació clàssica.
Entre la segona i la tercera part, haurem de caminar uns 10 minuts, amb una forta pujada. Travessarem una petita carretera asfaltada i ens enfilarem pel bosc.
A la foto unes vaques i unes vedelles en el camí al final de la segona part:



En aquesta tercera part, trobarem el tros més difícil de la via; un tram vertical i desplomat que ens portarà a una escala metàl·lica. Seguidament més trossos verticals i desplomats que ens deixaran els braços baldats.




A la foto, a l'escala metàl·lica:




A la foto, en Juanjo arribant al final de la via, al cim del Puigsagordi:



Una foto de tots tres, amb una bona vista de la Plana de Vic:



La senyalització de la via ferrada és molt bona; el camí d'accés està tot marcat amb punts de color roig fins a l'inici de la mateixa via, i el camí de tornada està marcat amb punts grocs. A la baixada trobarem escales de ferro i cordes per facilitar el descens, ja que s'ha de superar un fort desnivell.

En el vídeo, fent el retorn corrents, amb el Juanjo davant i el Toni darrere:




Una bona manera de passar un matí de dissabte: esport, natura i amics. Fins aviat!

Trobareu més informació de la via ferrada a:

dissabte, 14 de juliol del 2012

Campionat estatal de gimnàstica 2012

Bons resultats dels gimnastes del Club Natació Granollers (CNG) en el campionat estatal disputat a Santander

Els gimnastes vallesans van aconseguir uns bons resultats a l'estatal de gimnàstica artística masculina.
En la categoria absoluta, el gimnasta de Pineda Adrià Alonso va aconseguir una molt bona setena posició en la classificació general. Dóna la casualitat que a aquest gimnasta li han denegat la beca des de la Secretaria General de l'Esport per a continuar entrenant al Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès. La única manera que tenia de continuar fent gimnàstica d'alt nivell, era desplaçar-se a entrenar a Madrid. Molt probablement, l'Adrià deixarà la gimnàstica aquest mateix estiu.

En el nivell 8, l'Èdgar Sapiña, gimnasta de LLiçà de Vall, es va classificar en 10a posició, destacant la medalla de bronze aconseguida a l'aparell de paral·leles.

En el nivell 7, participaven els gimnastes Pol Díaz i Nil Pineda, de Santa Eulàlia de Ronçana i Pineda de Mar respectivament.
En Pol va aconseguir la 12a posició i en Nil la 14a en la classificació general. En el vídeo, en Nil Pineda en l'exercici de terra:



L'Oriol Salguero de Canovelles va participar en el nivell 6, classificant-se en 8a posició de la general, i aconseguint la medalla d'or en l'aparell de poltre amb arcs.

En el nivell 5, un altre gimnasta de Santa Eulàlia, l'Eduard Méndez va aconseguir la medalla de bronze en la classificació general, aconseguint medalles també en poltre amb arcs (or), anelles (or) i barra (plata); el gimnasta del CNG va completar una molt bona competició, essent el millor gimnasta de l'equip.

En el nivell 3, la participació estava formada per en Quim Civil (Granollers), en Dídac Ros (Granollers) i l'Ernest Civil (Vilanova del Vallès). En Quim va aconseguir la medalla de bronze en la general; 10a posició per l'Ernest i 32a per en Dídac Ros.

En el nivell 2, van participar-hi en Sergi Cruells, de La Garriga, que va quedar en 2a posició de la general, i va aconseguir medalles en terra (plata), anelles (plata) i paral·leles (plata). També va participar-hi l'Aitor Rama de Canovelles que es va classificar en 4a posició, i també va aconseguir medalla a salt (bronze). En Marc Vaqué (Granollers), el tercer dels participants del club, es va classificar en 8a posició.
En Nil Pineda a la barra fixa

Moltes felicitats a tots, i especialment en Nil Pineda, en Pol Díaz i l'Oriol Salguero que aquesta setmana s'ha comfirmat que l'any vinent estudiaran i entrenaran al CAR de Sant Cugat becats per la Federació Catalana de Gimnàstica i la Secretaria General de l'Esport.

I a partir de demà, serà el torn de les noies que competeixen a l'estatal de Valladolid del 12 al 15 de juliol.

dimecres, 11 de juliol del 2012

Torrent de la Corba (II)

Tot i que baixava poca aigua, aquest barranc sempre és divertit de fer.

Ahir dimarts, vàrem fer de nou el Torrent de la Corba. A les 14, passava a buscar al meu company Juanma per La Garriga per dirigir-nos cap a Ribes de Freser.

Recordeu que un cop passat el pont del cremallera, a l'entrada de Ribes, heu de girar a la dreta i dirigir-vos cap al veïnat de Bruguera (està indicat). Passat el veïnat a un quilòmetre i mig, en una corba molt tancada de la carretera, surt una pista forestal per la dreta molt visible on deixarem el cotxe.
A les 15:15 ja érem allà, i cap a les 15:40 començàvem a caminar.

A la foto, el lloc on es deixa el cotxe:




Els horaris del barranc són: 5 min l'accés, 3-3h30' el barranc i 1h el retorn segons les diferents guies i llibres. De totes maneres nosaltres vàrem trigar 2h20' en fer-ho tot: 5 min l'accés, 1h30' el barranc i 45 min el retorn.

Nosaltres portàvem dues cordes: una de 50 metres i una altra de 21 metres; d'aquesta manera el desenvolupament del barranc era més ràpid.

Els primers metres de barranc (uns 7-8 minuts) són una bonica passejadeta pel riu, fins que arriben els primers ràpels.



En aquesta primera part del barranc, trobarem 3 ràpels (7, 17 i 12 m.) sense cap dificultat; llavors ens creuarà pel barranc una pista forestal molt clara que retrobarem en el camí de retorn. Aquí comença la segona part i la més maca.


El ràpel de 17 metres de la primera part.

La segona part, comença amb 3 ràpels més: de 14, 13 i 8 metres; també sense cap dificultat.
A partir d'aquí trobarem la part mes interessant del barranc, amb una successió de 3 ràpels de més de 20 metres cadascun.
Tot i que les ressenyes parlen de ràpels de més de 25 metres, nosaltres amb una corda de 50 metres en vàrem tenir prou.

A la foto, el primer dels 3 ràpels; 25 metres de baixada per sota un pont de pedra:



En el vídeo, el segon dels 3 ràpels, d'uns 21 metres. Compte amb la sortida del ràpel que és penjada; millor començar-lo sense mosquetó de fre i col·locar-se'l en una replà uns metres més a baix. Pot bloquejar la corda si es gira i queda mal posat.



El barranc era ple d'animalons, sobretot tritons. Semblava que no havia passat ningú pel barranc en tot el dia. Aneu en compte en els pous d'arribada, no en trepitgeu cap!





A la part final del torrent, encara trobarem 2 ràpels més: de 10 i de 17 metres. En l'últim ràpel us podreu refrescar una mica abans de la dura pujada de retorn.




Just després d'aquest últim ràpel està el camí de sortida, identificat amb una fita de pedres i un rètol de fusta (molt visible).



Recordeu que la pujada és força dura, havent de superar una desnivell de quasi 300 metres; la primer part de la pujada es fa per una canal molt vertical i perillosa, equipada amb un cable de vida en alguns trossos. Uns 10 minuts després, trobarem a l'esquerra una fita de pedres que t'indica un caminet mal marcat per dins el bosc. Fixeu-vos bé perquè el caminet es perd sovint. Finalment ens trobarem amb una pista forestal àmplia que agafarem a l'esquerra:

 


La pista ens porta fins a la carretera d'accés en cotxe; l'agafarem cap a la dreta en sentit ascendent i trobarem el cotxe en pocs metres.

Aquí teniu la ressenya amb el perfil del barranc: