100 CIMS

100 CIMS
Vall del Ter, des del Gra de Fajol

dimarts, 29 d’agost del 2017

Cim del Bassegoda des de Sadernes

El Bassegoda es troba a la comarca de la Garrotxa, tocant la comarca de l'Alt Empordà.
És un cim no massa alt però amb força desnivell (1.020 m.) i segons d'on es faci l'aproximació, la ruta és llarga.

Jo vaig decidir fer l'accés des de Sadernes, més llarg que des d'Albanyà. Però vaig aprofitar per fer un tram en bicicleta i estalviar-me uns 50 minuts de camí tant d'anada com de tornada.

Des de Sadernes en 25 minuts estava al Gomarell; fins aquí es pot arribar en bicicleta. La vaig deixar lligada a un arbre i vaig continuar el camí.



En 25 minuts més vaig arribar a la cruïlla on es troba el GR11; a l'esquerra vas cap a Sant Aniol i a la dreta cap al Bassegoda. Vaig agafar el camí de la dreta que et porta ràpidament al torrent i el camí comença a enfilar-se fortament.



Després d'una mitja hora de camí de pujada arribem a una petita clariana i on ja comencen a veure's bones vistes, és el Serrat del Saiol.



Sempre hem de seguir les marques blanques i vermelles del GR i les verdes i taronges. Aquestes últimes seran les que ens duran al cim.



Després de 25 minuts més de caminar en pujada arribarem al Coll Roig, on podrem veure per primer cop el Bassegoda. Aquest també és un bon lloc per esmorzar. A partir d'aquí entrem a la vall de Principi.




Aquest tram de camí també va pujant però també trobarem alguna baixada. Anirem vorejant la muntanya, passarem pel mas de Principi (en runes), travessarem un torrent sec i començarem la pujada cap al coll de Principi.






En el coll de Principi trobarem una pista forestal àmplia que ens porta a Albanyà, un poble de l'Alt Empordà per on també es pot pujar al Bassegoda. Agafarem aquest pista i després de 500 metres trobarem a la dreta el desviament cap al cim; aquí deixarem el GR i anirem seguint les marques verdes i taronges.



Des d'aquí, en uns 30 minuts, arribarem al cim. Just abans d'arribar-hi trobarem unes cadenes i graons metàl·lics que ens facilitaran l'accés. Per pujar no són tant necessàries però per baixar ens aniran molt bé.





A dalt el cim trobarem uns quants pessebres i unes vistes impressionants!!




En total la ruta va ser de 6 hores. Sense bicicleta, compteu 7h30'-8h. Aquesta és una excursió llarga i dura. Però és molt bonica i val la pena. Teniu l'opció d'apropar-vos també a Sant Aniol (15') i a la part de baixa de la ruta també trobareu llocs on banyar-vos.

Teniu un mapa de referència de l'Editorial Alpina amb l'excursió perfectament explicada:




Som-hi, ja porto 6 cims. A caminar!

dilluns, 28 d’agost del 2017

Ruta en bici per les vies verdes de l'Ebre, la Terra Alta i la Matarranya

La idea inicial de la ruta era sortir des del Delta de l'Ebre i arribar a la Puebla de Híjar, on arribava l'antiga ruta en tren. Recordeu que aquesta línia de tren sortia des de la Puebla de Híjar i arribava a Tortosa, encara què la idea original era fer-la arribar al port de Sant Carles de la Ràpita; però aquesta última part mai es va arribar a fer.
Aquesta línia de tren tenia un recorregut de 170 km i passava per les comarques de la Matarranya, la Terra Alta i el Baix Ebre. Era la línia de la Val de Zafán.




En l'actualitat, la via verda esta condicionada fins a la població de Valdealgorfa i forma 3 vies verdes amb noms diferents però unides físicament. També hi ha una part condicionada a la part alta de la línia, des de la Puebla de Híjar fins a l'estació de Puigmoreno (18 km), però entremig trobem un tram sense condicionar de 28 km i que passa per Alcanyís.

ETAPA 1
La primera etapa de la ruta arribava a la població de Bot i tenia una recorregut d'uns 75 km, amb una suau però constant pujada.
Els primers 35 km des de Deltebre, que no són via verda, segueixen l'antic camí natural de l'Ebre passant per Alcover i arribant a Tortosa. Aquest tram també està ben indicat.







Un cop s'arriba a Tortosa (km 0) comença la via verda del Baix Ebre i acaba a l'antiga estació de tren de Benifallet. Durant el recorregut passareu per poblacions com Roquetes, Xerta o Aldover.





Algunes de les antigues estacions per on es passa les trobareu condicionades com a restaurants, bars, lloguer de bicicletes o fins hi tot, allotjament.
  • Roquetes: font i taules per menjar
  • Xerta: bar-restaurant i lloguer de bicicletes
  • Aldover: bar-restaurant
  • Benifallet: bar-restaurant, lloguer de bicicletes i allotjament

A partir de Benifallet comença la via verda de la Terra Alta i un dels trams més bonics però també més concorreguts, sobretot de baixada.




En aquesta part del recorregut trobareu molts túnels, alguns amb llum i altres no; per tant, és bo anar amb frontals i llums a la bicicleta. Penseu que en els trams amb més gent, va bé que estigueu visibles dins els túnels per evitar accidents (llum blanca al davant i vermella al darrere).
Passareu per estacions com Pinell de Brai, Prat de Comte i Bot.
  • Pinell de Brai: només taules per menjar
  • Prat de Comte: només taules per menjar
  • Bot: font, taules per menjar i un petit bar

També passareu aprop d'un antic balneari molt conegut i que hi va molta gent a banyar-se al riu, la Fontcalda. El trobareu entre les estacions de Pinell de Brai i Prat de Comte. Està perfectament indicat i heu de baixar un caminet d'uns 500 metres fins el riu. Allà trobareu diferents serveis: bar-restaurant, zona de pícnic, font i molts gorgs per banyar-se. Val la pena desviar-se per veureu-ho.







A 3/4 de cinc arribava al Càmpig Terra Alta, a Bot. Un càmping a peu de la via verda. Aquí passaria la nit per continuar el dia següent.


ETAPA 2
L'etapa dos m'havia de portar fins el final de la via verda de la Val de Zafán, és a dir, fins a Valdealgorfa. I després baixada cap a l'Ebre fins a on arribés o fins on tingués forces.
La part final de la via verda de la Terra Alta ens porta a les antigues estacions d'Horta de Sant Joan  Arnes-Lledó.




Passada l'estació d'Arnes-Lledó comença la via verda de la Val de Zafán i s'entra la comarca de la Matarranya. Aquesta via verda és la més pesada de fer, sobretot perquè està molt menys condicionada i els paisatges són monòtons.
Tingueu en compte que des de Bot no trobareu cap font fins a Valdealgorfa, més de 50 km.
Sí que a l'estació de Cretes han obert recentment un restaurant i un alberg on podreu comprar aigua.




En aquest part de ruta passareu per estacions com la de Cretes, Vall-de-roures, Torre de Comte, Vall de Tormo, Valjunquera i Valdealgorfa.
També heu de saber que des de l'estació de Vall-de-roures fins a l'estació de Torre de Comte hi ha una forta baixada de 9 km que després a la tornada s'haurà de pujar.





En general les estacions d'aquesta via verda estan majoritàriament en runes i no tenen cap tipus de servei ni fonts. A més, queden molt allunyades dels seus pobles respectius, de 2 a 4 km de distància. El paisatge és de camps d'oliveres i ametllers i sense ombres ni zones boscoses.
Quan arribeu a Valdealgorfa sí que trobareu el poble aprop i us podreu desviar a buscar beguda i a menjar. Jo vaig arribar al poble a les 14h i a l'entrada vaig trobar la piscina municipal amb bar on vaig aprofitar per prendre alguna cosa, omplir les cantimplores i refrescar-me.
A partir d'ara començava la tornada, amb trams de baixada i també de pujada fins a Horta de Sant Joan.




Després de més de 130 km de bicicleta i molta calor, vaig decidir parar a Benifallet a dormir. Les meves cames estaven molt cansades, el cul em feia molt mal però sobretot el meu cap deia: prou!
Quan hi vaig arribar ho tenien tot ple, així que em vaig veure obligat a baixar a Xerta, 7 km més avall. Després de fer un bon entrepà i mentalitzar-se em vaig dirigir fins a Xerta.

A Xerta tampoc vaig trobar lloc per dormir. Així que vaig continuar baixant fins a Tortosa. A les 20:30h arribava a Tortosa i amb 145 km a les cames. Aquí sí vaig trobar una pensió on passar la nit.

ETAPA 3
Després d'una bona dormida i amb només 30 km pendents, vaig agafar la bicicleta per acabar la ruta. Em vaig trobar la roda de darrera punxada, per tant, abans de començar la última part de la ruta vaig haver de buscar  una botiga on comprar una càmera d'aire. L'altra càmera que portava ja l'havia fet servir a l'estació de Valjunquera on se m'havia punxat la roda del davant.
Entre una cosa i una altra, sortia de Tortosa a les 11:15h del matí.

Cap al migdia vaig arribar a Deltebre sense cap incidència més i 30 km més. En total 260 km en 3 dies.






Recomanacions importants:
  • El tram més bonics de fer i que es pot fer amb nens és des d'Horta de Sant Joan fins a Benifallet, pels serveis de les estacions i pel paisatge. Però sempre de baixada.
  • Encara que la via té un desnivell suau, a mesura que es fan km es nota. Si la voleu fer només en un sentit, feu-la de baixada.
  • Cal portar il·luminació perquè alguns túnels no en tenen o està espatllada.
  • Porteu força aigua per beure.

Tot i acabar força cansat, passar molta calor i fer-la sol, aquestes vies verdes valen la pena fer-les alguna vegada a la vida. Potser millor per trams més petits.

Amb els dies vaig donant-me compte que ha valgut la pena fer-ho així.
No deixeu d'anar-hi, us agradarà!

divendres, 25 d’agost del 2017

Cim del Costabona

El Costabona és una muntanya que es troba al Ripollès i s'hi accedeix pel poble de Molló o Setcases, com vulgueu.

Nosaltres ens vàrem desplaçar fins a Molló i a la sortida del poble en direcció a Coll d'Ares, enseguida es troba una petita carretera que surt a mà esquerra en direcció Espinavell. Un cop passem aquest poble, la carretera es converteix en una pista de terra en bon estat.
Continuarem per aquesta pista en direcció la Collada Fonda; després d'uns 25 minuts hi arribarem.
A la Collada Fonda és on deixarem el cotxe per començar l'excursió. Està perfectament senyalitzada i, a més, trobarem un filat i un pas canadenc com a referència.

Atenció, quan comencem a caminar hem de deixar el filat a la nostra dreta i hem de seguir les marques de GR, vermelles i blanques.




La ruta és una gran pujada, sense pràcticament llocs plans ni baixades. S'ha d'anar tranquil·lament i sense corre.
A moltes pàgines web, veureu que indiquen que és apte per fer-la amb nens, i és cert; però han de ser nens que els hi agradi caminar i anar a la muntanya perquè l'excursió és tot pujada i més de 2h.






Durant el trajecte i al arribar a l'alçada del refugi del Costabona, trobarem un torrent condicionat com a font on podrem veure aigua i refrescar-nos.




Abans d'encarar l'última pujada cap al cim passarem pel Coll de Pal, on s'ajunten dos GR diferents i on hi arriben altres rutes. Des d'aquí, només ens quedaran 15 minuts de pujada fins el cim.




Nosaltres vàrem trigar 2h 15' a fer cim. Però a dalt era impossibles estar-s'hi perquè era ple de mosquits que no et deixaven tranquil.




En total l'excursió la vàrem fer amb 3h 30' i un desnivell positiu de 565 metres. És una excursió que fa força gent i sempre hi trobareu algú. Ja veureu també que pugen moltes famílies amb nens.

Un altre cim al sarró, i ja en van 5!


Teniu com a suport un mapa de l'Editorial Alpina: