Dijous 4 d'agost, juntament amb mon pare, varem decidir fer una travessa de dos dies per la zona d'Ordesa. La sortida la varem fer des del refugi de Sant Nicolàs de Bujaruelo (1338 m.), a les 12 del migdia del dijous. Havíem de ser, abans de les 7 de la tarda, al refugi de Serradets.
El Port de Bujaruelo es troba a 2273 metres d'alçada i fa de frontera amb l'estat francès. En aquest primer tram d'ascensió, i després de 3 hores i mitja, varem superar un desnivell de més de 900 metres.
A partir d'aquí, el camí es va fent més pla i molt transitat. Només ens quedava una última i forta pujada, just al peu del Refugi de Serradets d'uns 200 metres de desnivell (2587 metres). En aproximadament 5 hores d'horari total, érem al refugi. Des d'aquí, ja es podia veure perfectament la "gran" Brecha de Roland. La llegenda diu que aquest tall tant brusc de la muntanya el va fer Roland amb un cop d'espasa, fugint, després de perdre la batalla de Roncesvalles.
El refugi era ple a vessar; sort que havíem reservat plaça amb antelació. El refugi té una capacitat de 57 places més els guardes. Sopar, dormir i esmorzar costa uns 45 euros per persona. A les 6,15 del matí ja estàvem desperts. A la foto, la sortida de sol.
La pujada cap a la Brecha, d'uns 220 metres de desnivell i amb una forta pujada, la varem fer en uns 50 minuts. La Brecha de Roland es troba a 2807 metres, i també és part de la frontera. Just a l'arribar a dalt, ens va començar a ploure i varem comprovar l'agressivitat del temps d'alta muntanya.
A partir d'aquí, entràvem de nou al Parc Nacional d'Ordesa i Monteperdido. Començava la baixada que duraria més de 7 hores, salvant un desnivell negatiu de 1500 metres. Cal dir, que la baixada no està massa ben senyalitzada, i s'ha d'estar atent per no perdre's.
Durant la baixada per Cotatuero, es passa a prop de la Gruta de Casteret, una gran cova gelada digna de ser visitada. Tot i que ara mateix està tancada a la gent, amb una mica d'astúcia s'hi pot entrar. Però compte, cal entrar-hi amb grampons.
Un dels punt més interessants de la baixada són les famoses Agujas de Cotatuero. Són una sèrie de puntals de ferro clavats a la paret que ens permeten superar una zona molt vertical i desplomada. Ara, hi tenen posat un cable de vida que minimitza els riscos. Antigament, es passava sense lligar-se.
L'últim tram de la baixada es fa per dins el bosc; una hora i mitja fins arribar a la Pradera d'Ordesa. Aquest últim tros es fa una mica llarg encara que és bonic.
Horari total: 12 hores.
Recorregut: primer dia de Sant Nicolàs de Bujaruelo al Refugi de Serradets. Segon dia del Refugi de Serradets a la Pradera d'Ordesa.
Desnivell positiu: 1445 metres.
Mapa: Mapa Excursionista Alpina 3000. Monte Perdido- Vignemale- La Munia.
Per finalitzar el reportatge, us penjo un vídeo del moment en que creuàvem la Brecha de Roland, el més emocionant!
Bloc d'en Francesc Armengol, mestre i professor d'educació física
100 CIMS
Vall del Ter, des del Gra de Fajol
dimarts, 16 d’agost del 2011
diumenge, 14 d’agost del 2011
Senderisme. Excursió Torla- Pradera d'Ordesa
El dimarts 2 d'agost, aprofitant que passàvem uns dies en familia a Torla, varem fer una excursió des de Torla fins al Prat d'Ordesa, dins el Parc Nacional d'Ordesa.
L'excursió la varem fer per l'antic camí de Turieto, seguint el GR11. En dues hores i quart érem a la Pradera.
A la foto, el meu pare i el meu fill Marc. Tot tres varem fer l'ascenció, i a dalt ens varem trobar amb ma mare i la meva parella, la Irina.
A la següent foto el Tozal de Mallo (de 2.254 metres), una de les muntanyes més característiques d'aquest costat del Parc Nacional.
La baixada es pot fer en menys de dues hores. El camí és còmode i agradable, i apte per fer-lo amb nens.
El Parc Nacional d'Ordesa és una de les zones més boniques dels Pirineus i de les més cuidades. No dubteu en anar-hi.
L'excursió la varem fer per l'antic camí de Turieto, seguint el GR11. En dues hores i quart érem a la Pradera.
A la foto, el meu pare i el meu fill Marc. Tot tres varem fer l'ascenció, i a dalt ens varem trobar amb ma mare i la meva parella, la Irina.
A la següent foto el Tozal de Mallo (de 2.254 metres), una de les muntanyes més característiques d'aquest costat del Parc Nacional.
La baixada es pot fer en menys de dues hores. El camí és còmode i agradable, i apte per fer-lo amb nens.
El Parc Nacional d'Ordesa és una de les zones més boniques dels Pirineus i de les més cuidades. No dubteu en anar-hi.
dimarts, 9 d’agost del 2011
Gorges de Núria
A la foto, en Juanma, baixant un dels primers ràpels; i en el vídeo un tobogan amb llançadora.
Aquest és un barranc difícil i tècnic quan baixa amb aigua, i acumula algunes morts. Recordeu comprovar el cabal abans.
El següent vídeo és del Pont del Salt del Sastre; per qui s'atreveixi són 14 metres de caiguda!
A la foto, montant el ràpel de 25 metres.
El barranc es pot fer amb dues hores i mitja. Un cop acabat, amb 50 mimuts tornem a ser a Queralbs.
Fantàstic. Una bona manera de passar una diumenge de juliol. Salut!
Etiquetes de comentaris:
Descens de barrancs
Subscriure's a:
Missatges (Atom)