En el següent enllaç, us podreu adherir al manifest de SOM ESCOLA.CAT:
Properes mobilitzacions:
- Dilluns 12 de setembre: concentracions davant dels ajuntaments de pobles i ciutats del país 19h.
100 CIMS
Vall del Ter, des del Gra de Fajol
dijous, 8 de setembre del 2011
Per un país de tots, l'escola en català
La recent sentència del TSJC contra la immersió lingüística catalana és de nou un atac al nostre poble. Un atac, que pretén trencar encara més la cohesió social, ja prou esquerdada per les retallades en els serveis públics que estan duent a terme la Unió Europea i el govern de la Generalitat. Nous atacs contra la gent del carrer i contra els i les treballadores. No podem fer més passes enrere, perquè caurem. Mobilitzem-nos ara!
En el següent enllaç, us podreu adherir al manifest de SOM ESCOLA.CAT:
En el següent enllaç, us podreu adherir al manifest de SOM ESCOLA.CAT:
divendres, 2 de setembre del 2011
Torrent de la Corba
Dilluns 22 d'agost a la tarda ens varem desplaçar cap al Ripollès amb l'objectiu de fer el Torrent de la Corba, un barranc que podem fer en només mig dia. Érem el company Juanma, la seva parella, la Neus, i un servidor.
Aquest torrent es troba tocant Ribes de Freser, a 5 km, prop del veïnat de Bruguera. Un cop passat aquest veïnat, a uns 2 km, trobem a la dreta una pista forestal amb marques grogues i blanques que surt de la carretera. Allà varem deixar el cotxe i ens varem equipar amb el material. Baixant a la dreta, s'arribava al llit del riu en poc més de 5 minuts.
Ara, a l'estiu, no hi baixa gaire aigua però al final dels ràpels sempre t'hi pots remullar una mica. Ara a l'estiu es pot fer sense el neoprè complet perquè l'aigua, com a molt, t'arriba a la cintura. A la foto un dels bonics passadissos de roca que hi ha.
El barranc consta d'una desena de ràpels, el més llarg de 28 metres.
Cal remarcar que durant el trajecte ens anàvem trobant cartells de fusta, indicant l'alçada dels ràpels i posteriorment la sortida del barranc.
El barranc és força diferents a un dels seus germans de la zona, les Gorges de Núria. Aquest discorre per zones boscoses, i la vegetació arriba fins el riu, exceptuant els moments en que s'engorja. És un barranc molt recomanable.
A la següent foto, en Juanma en un dels ràpels més llargs, el que passa per sota el pont de pedra de 27-28 metres, i baixant-lo de cara.
La Neus i jo, muntant el segon dels ràpels d'una successió de 3. Aquest té una sortida una mica dolenta; cal estar atents! Tots tres superen els 25 metres de caiguda. Aquesta successió de tres ràpels es troba cap al final del barranc.
Per finalitzar el barranc, una foto tots tres junts.
La tornada cap al cotxe és força dolenta i dura. La sortida del barranc està ben marcada amb un cartell de fusta , moment en que s'ha de pujar per un torrent sec, pedregós i vertical, a vegades acompanyats per un cable de vida que facilita superar algun dels trams més verticals. A la foto, la Neus iniciant l'ascens.
Serem al cotxe en una hora, havent superat un desnivell de més de 300 metres. Consell: no deixeu el torrent en tota l'estona i arribareu fins a la carretera.
Tot i la duresa de la tornada, és un barranc que val molt la pena. És millor fer-lo amb gent amb una mica d'experiència.
Salut!
Aquest torrent es troba tocant Ribes de Freser, a 5 km, prop del veïnat de Bruguera. Un cop passat aquest veïnat, a uns 2 km, trobem a la dreta una pista forestal amb marques grogues i blanques que surt de la carretera. Allà varem deixar el cotxe i ens varem equipar amb el material. Baixant a la dreta, s'arribava al llit del riu en poc més de 5 minuts.
Ara, a l'estiu, no hi baixa gaire aigua però al final dels ràpels sempre t'hi pots remullar una mica. Ara a l'estiu es pot fer sense el neoprè complet perquè l'aigua, com a molt, t'arriba a la cintura. A la foto un dels bonics passadissos de roca que hi ha.
El barranc consta d'una desena de ràpels, el més llarg de 28 metres.
Cal remarcar que durant el trajecte ens anàvem trobant cartells de fusta, indicant l'alçada dels ràpels i posteriorment la sortida del barranc.
El barranc és força diferents a un dels seus germans de la zona, les Gorges de Núria. Aquest discorre per zones boscoses, i la vegetació arriba fins el riu, exceptuant els moments en que s'engorja. És un barranc molt recomanable.
A la següent foto, en Juanma en un dels ràpels més llargs, el que passa per sota el pont de pedra de 27-28 metres, i baixant-lo de cara.
La Neus i jo, muntant el segon dels ràpels d'una successió de 3. Aquest té una sortida una mica dolenta; cal estar atents! Tots tres superen els 25 metres de caiguda. Aquesta successió de tres ràpels es troba cap al final del barranc.
A la següent foto, en Juanma en un dels últims ràpels.
Per finalitzar el barranc, una foto tots tres junts.
La tornada cap al cotxe és força dolenta i dura. La sortida del barranc està ben marcada amb un cartell de fusta , moment en que s'ha de pujar per un torrent sec, pedregós i vertical, a vegades acompanyats per un cable de vida que facilita superar algun dels trams més verticals. A la foto, la Neus iniciant l'ascens.
Serem al cotxe en una hora, havent superat un desnivell de més de 300 metres. Consell: no deixeu el torrent en tota l'estona i arribareu fins a la carretera.
Tot i la duresa de la tornada, és un barranc que val molt la pena. És millor fer-lo amb gent amb una mica d'experiència.
Salut!
diumenge, 21 d’agost del 2011
Barranc de Furco
El dissabte 6 d'agost, per recuperar-me una mica de l'esforç fet en la travessa dels dies anteriors, vaig decidir aprofitar el matí per fer el barranc de Furco.
Aquest és un barranc curt i bonic, i perfecte per iniciar-se en aquest esport. Es troba a l'entrada del poble de Broto, molt a prop de Torla i està composat de 3 ràpels i un tobogan, i té unes formacions rocoses molt espectaculars, com si fossin el decorat d'una pel·lícula.
Per fer-lo, cal una corda de 50 metres (o dues de 25) i neoprè complet, ja que és un barranc força tancat.
És aconsellable començar-lo aviat, perquè múltiples empreses d'aventura l'utilitzen com a barranc d'iniciació.
Vaig arribar a l'aparcament a 3 quarts de deu, i a les 10h començava l'ascenció cap a l'inici del barranc. Només arribar ja em vaig trobar amb dos grups, un que començava i l'altre que s'estava preparant. Vaig vestir-me ràpid, i a les 10,30h començava el primer ràpel després que em deixessin passar perquè anava sol. Anar sol té l'avantatge que tothom et deixa passar!
A la foto, un dels grups en els primers 2 ràpels seguits (25 i 10 metres).
El barranc es pot fer en 45 minuts anant sol. De totes maneres, un grup de 3-4 persones, sense trobar-se gaire gent, pot realitzar el descens en menys d'una hora i mitja.
A la foto, algunes de les formacions rocoses.
Abans del darrer ràpel, trobem el tobogan d'un 9 metres. A la dreta, hi ha un passamà que ens porta a un replà des d'on podem saltar si volem (salt d'uns 7 metres).
A la foto, un barranquista des del replà; no s'acaba de decidir a saltar.
Acabant el barranc, trobarem l'últim ràpel; a les guies marca 24 metres, però jo penso que deu estar al voltant dels 20 metres.
Només acabar el barranc, trobarem la carretera i el cotxe.
Per més informació, podeu consultar el llibre: "Els 30 millors barrancs del Pirineu". Àlex Batllori i Lacueva. Cossetània Edicions.
Aquest és un barranc curt i bonic, i perfecte per iniciar-se en aquest esport. Es troba a l'entrada del poble de Broto, molt a prop de Torla i està composat de 3 ràpels i un tobogan, i té unes formacions rocoses molt espectaculars, com si fossin el decorat d'una pel·lícula.
Per fer-lo, cal una corda de 50 metres (o dues de 25) i neoprè complet, ja que és un barranc força tancat.
És aconsellable començar-lo aviat, perquè múltiples empreses d'aventura l'utilitzen com a barranc d'iniciació.
Vaig arribar a l'aparcament a 3 quarts de deu, i a les 10h començava l'ascenció cap a l'inici del barranc. Només arribar ja em vaig trobar amb dos grups, un que començava i l'altre que s'estava preparant. Vaig vestir-me ràpid, i a les 10,30h començava el primer ràpel després que em deixessin passar perquè anava sol. Anar sol té l'avantatge que tothom et deixa passar!
A la foto, un dels grups en els primers 2 ràpels seguits (25 i 10 metres).
El barranc es pot fer en 45 minuts anant sol. De totes maneres, un grup de 3-4 persones, sense trobar-se gaire gent, pot realitzar el descens en menys d'una hora i mitja.
A la foto, algunes de les formacions rocoses.
Abans del darrer ràpel, trobem el tobogan d'un 9 metres. A la dreta, hi ha un passamà que ens porta a un replà des d'on podem saltar si volem (salt d'uns 7 metres).
A la foto, un barranquista des del replà; no s'acaba de decidir a saltar.
Acabant el barranc, trobarem l'últim ràpel; a les guies marca 24 metres, però jo penso que deu estar al voltant dels 20 metres.
Només acabar el barranc, trobarem la carretera i el cotxe.
Per més informació, podeu consultar el llibre: "Els 30 millors barrancs del Pirineu". Àlex Batllori i Lacueva. Cossetània Edicions.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)