100 CIMS

100 CIMS
Vall del Ter, des del Gra de Fajol

dilluns, 28 d’agost del 2017

Ruta en bici per les vies verdes de l'Ebre, la Terra Alta i la Matarranya

La idea inicial de la ruta era sortir des del Delta de l'Ebre i arribar a la Puebla de Híjar, on arribava l'antiga ruta en tren. Recordeu que aquesta línia de tren sortia des de la Puebla de Híjar i arribava a Tortosa, encara què la idea original era fer-la arribar al port de Sant Carles de la Ràpita; però aquesta última part mai es va arribar a fer.
Aquesta línia de tren tenia un recorregut de 170 km i passava per les comarques de la Matarranya, la Terra Alta i el Baix Ebre. Era la línia de la Val de Zafán.




En l'actualitat, la via verda esta condicionada fins a la població de Valdealgorfa i forma 3 vies verdes amb noms diferents però unides físicament. També hi ha una part condicionada a la part alta de la línia, des de la Puebla de Híjar fins a l'estació de Puigmoreno (18 km), però entremig trobem un tram sense condicionar de 28 km i que passa per Alcanyís.

ETAPA 1
La primera etapa de la ruta arribava a la població de Bot i tenia una recorregut d'uns 75 km, amb una suau però constant pujada.
Els primers 35 km des de Deltebre, que no són via verda, segueixen l'antic camí natural de l'Ebre passant per Alcover i arribant a Tortosa. Aquest tram també està ben indicat.







Un cop s'arriba a Tortosa (km 0) comença la via verda del Baix Ebre i acaba a l'antiga estació de tren de Benifallet. Durant el recorregut passareu per poblacions com Roquetes, Xerta o Aldover.





Algunes de les antigues estacions per on es passa les trobareu condicionades com a restaurants, bars, lloguer de bicicletes o fins hi tot, allotjament.
  • Roquetes: font i taules per menjar
  • Xerta: bar-restaurant i lloguer de bicicletes
  • Aldover: bar-restaurant
  • Benifallet: bar-restaurant, lloguer de bicicletes i allotjament

A partir de Benifallet comença la via verda de la Terra Alta i un dels trams més bonics però també més concorreguts, sobretot de baixada.




En aquesta part del recorregut trobareu molts túnels, alguns amb llum i altres no; per tant, és bo anar amb frontals i llums a la bicicleta. Penseu que en els trams amb més gent, va bé que estigueu visibles dins els túnels per evitar accidents (llum blanca al davant i vermella al darrere).
Passareu per estacions com Pinell de Brai, Prat de Comte i Bot.
  • Pinell de Brai: només taules per menjar
  • Prat de Comte: només taules per menjar
  • Bot: font, taules per menjar i un petit bar

També passareu aprop d'un antic balneari molt conegut i que hi va molta gent a banyar-se al riu, la Fontcalda. El trobareu entre les estacions de Pinell de Brai i Prat de Comte. Està perfectament indicat i heu de baixar un caminet d'uns 500 metres fins el riu. Allà trobareu diferents serveis: bar-restaurant, zona de pícnic, font i molts gorgs per banyar-se. Val la pena desviar-se per veureu-ho.







A 3/4 de cinc arribava al Càmpig Terra Alta, a Bot. Un càmping a peu de la via verda. Aquí passaria la nit per continuar el dia següent.


ETAPA 2
L'etapa dos m'havia de portar fins el final de la via verda de la Val de Zafán, és a dir, fins a Valdealgorfa. I després baixada cap a l'Ebre fins a on arribés o fins on tingués forces.
La part final de la via verda de la Terra Alta ens porta a les antigues estacions d'Horta de Sant Joan  Arnes-Lledó.




Passada l'estació d'Arnes-Lledó comença la via verda de la Val de Zafán i s'entra la comarca de la Matarranya. Aquesta via verda és la més pesada de fer, sobretot perquè està molt menys condicionada i els paisatges són monòtons.
Tingueu en compte que des de Bot no trobareu cap font fins a Valdealgorfa, més de 50 km.
Sí que a l'estació de Cretes han obert recentment un restaurant i un alberg on podreu comprar aigua.




En aquest part de ruta passareu per estacions com la de Cretes, Vall-de-roures, Torre de Comte, Vall de Tormo, Valjunquera i Valdealgorfa.
També heu de saber que des de l'estació de Vall-de-roures fins a l'estació de Torre de Comte hi ha una forta baixada de 9 km que després a la tornada s'haurà de pujar.





En general les estacions d'aquesta via verda estan majoritàriament en runes i no tenen cap tipus de servei ni fonts. A més, queden molt allunyades dels seus pobles respectius, de 2 a 4 km de distància. El paisatge és de camps d'oliveres i ametllers i sense ombres ni zones boscoses.
Quan arribeu a Valdealgorfa sí que trobareu el poble aprop i us podreu desviar a buscar beguda i a menjar. Jo vaig arribar al poble a les 14h i a l'entrada vaig trobar la piscina municipal amb bar on vaig aprofitar per prendre alguna cosa, omplir les cantimplores i refrescar-me.
A partir d'ara començava la tornada, amb trams de baixada i també de pujada fins a Horta de Sant Joan.




Després de més de 130 km de bicicleta i molta calor, vaig decidir parar a Benifallet a dormir. Les meves cames estaven molt cansades, el cul em feia molt mal però sobretot el meu cap deia: prou!
Quan hi vaig arribar ho tenien tot ple, així que em vaig veure obligat a baixar a Xerta, 7 km més avall. Després de fer un bon entrepà i mentalitzar-se em vaig dirigir fins a Xerta.

A Xerta tampoc vaig trobar lloc per dormir. Així que vaig continuar baixant fins a Tortosa. A les 20:30h arribava a Tortosa i amb 145 km a les cames. Aquí sí vaig trobar una pensió on passar la nit.

ETAPA 3
Després d'una bona dormida i amb només 30 km pendents, vaig agafar la bicicleta per acabar la ruta. Em vaig trobar la roda de darrera punxada, per tant, abans de començar la última part de la ruta vaig haver de buscar  una botiga on comprar una càmera d'aire. L'altra càmera que portava ja l'havia fet servir a l'estació de Valjunquera on se m'havia punxat la roda del davant.
Entre una cosa i una altra, sortia de Tortosa a les 11:15h del matí.

Cap al migdia vaig arribar a Deltebre sense cap incidència més i 30 km més. En total 260 km en 3 dies.






Recomanacions importants:
  • El tram més bonics de fer i que es pot fer amb nens és des d'Horta de Sant Joan fins a Benifallet, pels serveis de les estacions i pel paisatge. Però sempre de baixada.
  • Encara que la via té un desnivell suau, a mesura que es fan km es nota. Si la voleu fer només en un sentit, feu-la de baixada.
  • Cal portar il·luminació perquè alguns túnels no en tenen o està espatllada.
  • Porteu força aigua per beure.

Tot i acabar força cansat, passar molta calor i fer-la sol, aquestes vies verdes valen la pena fer-les alguna vegada a la vida. Potser millor per trams més petits.

Amb els dies vaig donant-me compte que ha valgut la pena fer-ho així.
No deixeu d'anar-hi, us agradarà!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada