Diumenge de barrancs a la Catalunya Nord.
El passat diumenge, amb en Juanma, vàrem decidir tancar la temporada de barrancs amb un barranc rere l'altre. Tenim en compte que en Juanma el proper dilluns 24 de setembre se'n va cap al Nepal uns quants mesos, aquesta era la millor manera d'acomiadar la temporada.
Vàrem sortir de La Garriga a les 7 del matí, parant a esmorzar a Sant Antoni de Vilamajor. Autopista AP-7 direcció Girona- La Jonquera- Perpinyà. A les 9,30 del matí estàvem a la població nord catalana de Prada de Conflent i a les 10h arribàvem a l'aparcament del barranc. Cal dir que aquella hora ja hi havia una vintena de cotxes aparcats.
Ens vàrem preparar ràpidament i a les 10,25 del matí començàvem el camí capa l'entrada del barranc.
L'accés és ràpid; en uns 25 minuts estem a baix el riu.
A les 10,55h amb el neoprè ja posat, començàvem el descens.
A la foto, en Juanma preparant-se:
En el vídeo, el primer dels salts o el primer dels ràpels:
Veient els cotxes que hi havia a l'aparcament, vàrem deduir que el barranc estaria ple de gent; i així va ser. De seguida vàrem trobar-nos grups de gent que col·lapsaven els ràpels. Per sort, un grup amb una dotzena de catalans, ens va permetre que els avancéssim utilitzant la seva corda.
A la foto, les dues capçaleres del ràpel plenes de gent i el ràpel des de baix:
A continuació, ens trobarem amb un salt de 8 metres després d'un passamà. Si es vol es pot evitar el salt baixant per una corda.
En el vídeo, un dels molts tobogans que trobarem en el barranc:
A la foto, descanso en un hidromassatge natural:
A la foto, el famós "rompetibias", un petit saltet de 90 cm. Al caure a l'aigua se't fiquen les cames entre una pedra enfonsada i la paret i amb l'impuls endavant et parteixes l'ós de la tíbia. Penseu amb la de gent que s'haurà fet mal aquí perquè acabi tenint aquest nom:
En el vídeo, un dels molts salts fent la tombarella a l'aire:
A la part central del barranc trobarem un tobogan que es pot esquivar rapelant per un altre costat, i al fons trobarem la coneguda com a rentadora. És un petit forat al fons de l'aigua que amb el moviment de la pròpia aigua que cau de la cascada, fa una espècies de remolí que no et deixa sortir. Aneu en compte si baixa molta aigua. Durant l'estiu no hi ha problema.
Cap al final del barranc trobarem un dels salts més impressionants que hi ha, la coneguda com a "lanzadera"; un tobogan de 5 metres amb un salt a continuació de 7 metres. El més divertit de tot és que el salt no el veus fins que ja estàs baixant el tobogan.
En el vídeo, un salt del Juanma i després la "lanzadera":
A la foto, una successió de ràpels i salts vistos des del final del barranc:
Nosaltres vàrem trigar 1h i 10 minuts en fer tot el barranc, però dues persones i saltant-ho tot. Un grup de 4 persones trigarà entre les 2 i les 3 hores depenent dels ràpels que munti.
El camí de tornada és força dur. És una pujada sense descans de poc menys de 30' amb un desnivell important a superar. Prepareu-vos per la pujada. El camí de retorn és clar i ben senyalitzat, amb unes marques blaves:
Aquest és se'ns dubte el millor barranc de tot el Pirineu, des de la Mediterrània fins a l'Atlàntic. Ple de salts, tobogans i gorges plenes d'aigua tot l'any.
Aquí teniu la topografia del barranc:
Gorges de les Anelles.
D'aquest barranc ja en vàrem parlar fa poc dies. Aquesta vegada el vàrem començar al migdia i hi havia menys gent que als matins.
Els horaris varen ser: accés 12'/ barranc 40'/ retorn 20'.
Us penjo una foto i un vídeo:
Una boníssima manera de passar un diumenge: barrancs a dojo!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada