El primer barranc de la temporada ha estat un clàssic del Ripollès, curtet i senzill, per poder fer-lo en una tarda.
Com teníem poc temps i no podíem marxar abans de les 15h, vàrem decidir fer aquest barranc que està aprop del Vallès i és fàcil i bonic.
A les 15,40h passava per La Garriga a buscar el meu company de barrancs, en Juanma.
En un vist i no vist ja érem amb el cotxe aparcat i preparats per començar l'aventura; eren les 16,55h i el cel s'acabava de tapar i anunciava pluja, així que vàrem decidir anar per feina.
En un vist i no vist ja érem amb el cotxe aparcat i preparats per començar l'aventura; eren les 16,55h i el cel s'acabava de tapar i anunciava pluja, així que vàrem decidir anar per feina.
A la foto, el lloc on es deixa el cotxe i el cel molt ennuvolat:
Recordeu que l'accés al riu es fa en cinc minuts, i que abans d'arribar al primer ràpel cal caminar uns 500 metres de riu entre unes parets de pedra molt característiques del barranc.
A la foto, la capçalera del segon ràpel:
A la foto, la capçalera del segon ràpel:
El tercer ràpel d'aquesta primera part, es fa entre la paret i un bloc de pedra donant-li un encant especial.
En el vídeo, en Juanma baixa un dels ràpels d'esquena per evitar les relliscades amb els peus:
A la foto, descansant abans d'un dels ràpels de la segona part del barranc:
Aquest és un barranc que cal anar en compte amb la fauna, sobretot tritons i gripaus. A la foto, en Junama espera que se li aparegui la seva princesa:
El punt més espectacular del barranc, és la part final amb una successió de 3 ràpels de més de 20 metres cadascun. A la foto, treient-me la corda sota el pont de pedra del primer d'aquests tres ràpels:
A la foto assegut a la sortida del segon dels ràpels i després preparat a la paret per baixar:
A la foto, en Juanma munta la corda en el tercer dels ràpels:
El barranc acaba amb un últim ràpel, d'uns 8 metres i la possibilitat de remullar-se abans de la feixuga pujada, ben indicada amb un rètol de fusta. En el vídeo, en Juanma rapelant aquesta darrera baixada:
Cal dir que el barranc el vàrem fer en 1h 20', tot i que les resenyes marquin molt més temps. Però s'ha de tenir en compte que només érem dues persones, expertes i que els trons que anàvem escoltant durant el descens ens varen fer espavilar més del compte. Finalment però, no va arribar a ploure.
L'ascens el vàrem fer en uns 40 minuts perquè ens vem despistar un moment i ens vem desviar del camí.
A les 19,05h de l vespre ja estàvem al cotxe i preparats pel retorn cap a Granollers.
Salut i fins el següent barranc; potser les Gorges de Núria?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada