Aquesta via ferrada és una de les millors que podem trobar als Països Catalans
Situada al poble de Centelles, es caracteritza per tenir un molt bon equipament, una bona senyalització i uns paisatges espectaculars. Cap persona que li agradin les vies ferrades pot estar sense fer-la.
Venint en cotxe des de Granollers, per la C17, hem d'agafar la segona sortida a Centelles (Centelles nord); a mig quilòmetre trobarem una pista sense asfaltar a la dreta de la carretera i ja trobarem la indicació cap a la via ferrada (aneu seguint les indicacions).
Aquesta vegada, vàrem fer la via ferrada el Toni, el Juanjo i jo; vells amics d'estudi. Ara ens retrobem o per sopar o per fer esport. Per mi sempre és un alegria poder fer coses amb ells. Molts ànims al Jordi Parra que no va poder venir perquè dies abans s'havia trencat un dit.
La primera part de la via ferrada és una ascensió vertical de 3-4 trams sense massa dificultat.
A la foto, l'inici de la via ferrada, amb diferents persones esperant per iniciar-la:
A la foto, acabant els primers ascensos de la via, on ja es veu l'impressionant paisatge:
Més fotos d'aquesta primera part tota vertical:
Un cop finalitzada aquesta primera part, travessarem un petit bosc i començarem la segona part, pràcticament tota horitzontal excepte un últim tros vertical.
A la foto, les vistes del cim abans de començar la segona part, on es veu la paret de roca que travessarem en un desenvolupament horitzontal:
A l'inici d'aquesta segona part, trobarem un desviament que ens porta a una part de màxima dificultat amb un pont tibetà espectacular. Nosaltres veient la cua que hi havia per passar el pont (una quinzena de persones esperant), vàrem decidir fer el tram clàssic i més senzill per baix.
En el vídeo, passant el tram clàssic, amb el poble de Centelles de fons, i el pont tibetà a sobre nostre amb un excursionista passant-hi:
A la foto, una persona passant el pont a poc a poc perquè es mou molt:
En el vídeo, es veu en detall el desenvolupament per la via en aquest tram horitzontal; fixeu-vos amb el canvi de mosquetons:
Aquesta segona part de la via ferrada es fa una mica pesada fins que no arribem de nou a un tram vertical; trigarem aproximadament una hora en fer aquesta part. Aprofiteu per mirar el paisatge!
A la foto, diferents moment d'aquest tram i la part vertical d'aquesta segona part:
Abans d'acabar aquesta segona part, trobarem un nou desviament que ens porta a un altre tram de màxima dificultat (només per gent molt preparada físicament) que volteja per una canal natural i seca. Nosaltres vàrem continuar per la desviació clàssica.
Entre la segona i la tercera part, haurem de caminar uns 10 minuts, amb una forta pujada. Travessarem una petita carretera asfaltada i ens enfilarem pel bosc.
A la foto unes vaques i unes vedelles en el camí al final de la segona part:
En aquesta tercera part, trobarem el tros més difícil de la via; un tram vertical i desplomat que ens portarà a una escala metàl·lica. Seguidament més trossos verticals i desplomats que ens deixaran els braços baldats.
A la foto, a l'escala metàl·lica:
A la foto, en Juanjo arribant al final de la via, al cim del Puigsagordi:
Una foto de tots tres, amb una bona vista de la Plana de Vic:
La senyalització de la via ferrada és molt bona; el camí d'accés està tot marcat amb punts de color roig fins a l'inici de la mateixa via, i el camí de tornada està marcat amb punts grocs. A la baixada trobarem escales de ferro i cordes per facilitar el descens, ja que s'ha de superar un fort desnivell.
En el vídeo, fent el retorn corrents, amb el Juanjo davant i el Toni darrere:
Una bona manera de passar un matí de dissabte: esport, natura i amics. Fins aviat!
Trobareu més informació de la via ferrada a:
