100 CIMS

100 CIMS
Vall del Ter, des del Gra de Fajol

diumenge, 19 d’agost del 2012

Via verda. Ruta del ferro i del carbó

A tocar de Ripoll trobem aquesta via verda que ressegueix un antic traçat ferroviari per transportar ferro i carbó des de les mines d'Ogassa.

Avui diumenge 19 d'agost, hem decidit pujar cap a Ripoll a fer la via verda de la Ruta del ferro; hem anat la Irina i jo, amb la Berta a la cadireta.

Des de Granollers, per la C-17 amb una mica menys d'una hora estem a Ripoll. Un cop arribats, hem de travessar el nucli urbà en direcció a Sant Joan de les Abadesses. Només sortir del poble, trobarem un Centre d'Acollida Turística de la Generalitat (CAT), on podrem deixar el cotxe en el aparcament gratuït que hi ha.




La ruta està dividida en dues parts: una primera que va des de Ripoll fins a Sant Joan de les Abadesses; i la segona, que va des de Sant Joan a Ogassa, on estaven les mines de carbó.

L'any 1967 es van tancar les mines i va deixar de funcionar el tren fins a Sant Joan de les Abadesses. Només funcionava el tram Ripoll- Sant Joan. A l'any 1980, aquest darrer tram també va quedar tancat al tren.



Un dels punt forts d'aquesta via verda és que està molt ben senyalitzada i ben conservada: a cada cruïlla de camins trobem cartells on ens adverteixen del perill i ens obliguen a cedir el pas. A la foto, un dels cartells:



Des de l'inici fins a l'antiga estació de Sant Joan de les Abadesses hi ha 9 km, que es poden fer en una mica menys d'una hora. Nosaltres hem trigat una hora i mitja, ja què la Berta això d'anar en bici no li ha acabat d'agradar; encara és massa petita.
A la foto, passant l'únic túnel que hi ha en aquest primer tram:




L'asfaltat està en molt bon estat, i hi ha tanques en pràcticament tot el recorregut. També trobarem molts bancs i zones per fer activitat física. A la foto, assegudes en un dels bancs, esmorzant una mica:




Trobarem una font a l'inici (al km 2) i quan arribem a Sant Joan, al quilòmetre 9. Per tant, no cal portar massa aigua a sobre.
El recorregut és quasi pla (1%) perquè s'han de superar 160 metres de desnivell positiu en els 9 km que dura aquest primer tram.
A la foto, una de les llargues rectes que trobarem:




Nosaltres, finalment hem decidit acabar la ruta a Sant Joan de les Abadesses; si voleu, la via continua fins a Ogassa, on són les mines. Però el desnivell augmenta, ja que s'ha de superar uns 200 metres de desnivell positiu en poc més de 6 km. En aquest segon tram, trobarem més túnels i la vall s'estreny.
A la foto, l'antiga estació de Sant Joan:





Ara, aquest estació l'han convertit en un bar- restaurant on podrem parar a prendre alguna cosa.
La baixada hem decidit que la faria només jo, i vindria a recollir a l'Irina i a la Berta en cotxe.
Aquests 9 km de tornada es poden fer en una mitja hora, ja que tot és baixada. En 20 minuts ja era a Ripoll.
En el vídeo, un moment de la baixada:


 


En el Centre d'Acollida Turística també podrem llogar bicicletes, tant per adults com per nens, i també podrem llogar les famoses "burricletes" unes bicicletes elèctriques que t'estalvien de pedalar.



Hem de posar molt bona nota a la via verda.
És molt bona per fer-la amb nens, i inclús poden anar sols amb tranquil·litat. Totes les cruïlles que passem, pràcticament no tenen trànsit. La carretera només es creua per túnels, i només travessem un carrer del polígon a l'inici de la ruta.

La propera vegada intentarem fer-la sencera fins a Ogassa. Cal remarcar que la via també es pot empalmar amb altres vies verdes de la zona de La Garrotxa.

Podeu trobar més informació de la via verda a:


dissabte, 18 d’agost del 2012

Acrobàcies a Mataró

Un grup de joves aprenen acrobàcies al Club Gimnàstic Mataró.

Aquest és un vídeo que m'ha passat el meu company Dani Souto de Granollers. Són un grup de joves, alumnes seus al gimnàs de Mataró.
En Dani és un antic gimnasta i entrenador de gimnàstica del Club Natació Granollers; ara ja porta uns anys dedicant-se a la vessant més acrobàtica de la gimnàstica. Ensenya als joves, interessats pel parkour i altres noves disciplines, a fer acrobàcies bàsiques perquè es puguin desenvolupar en les seves disciplines amb seguretat i naturalitat.

Mireu el vídeo que us agradarà:

diumenge, 12 d’agost del 2012

Gorges de Les Anelles

Aquest és un barranc a tocar de la població nord catalana de Ceret: fàcil, bonic, aquàtic i ple d'empreses d'aventura.

El divendres 10 d'agost, amb en Juanma, vàrem decidir anar a fer les Gorges de Les Anelles, a prop de Ceret. Per l'autopista AP-7, des de Granollers, en una 1h45' estem al peu del barranc.

Era la segona vegada que el feia però em quedaven poques imatges d'aquella primera vegada.

Quan s'arriba al poble de Ceret, s'ha d'anar en direcció al centre urbà, travessant pel costat del conegut Pont del Diable. Quan arribem al centre de la població, hem de buscar indicacions cap a Fontfreda i Les Illes, per la carretera D-131. No us serà fàcil ni trobar les indicacions ni seguir el camí. Pregunteu a la gent del poble que us indicaran bé.
Quan agafem aquesta carretera, a uns 10 minuts trobarem una primera corba molt tancada a l'esquerra amb un petit replà de terra a la dreta, que permet deixar alguns cotxes. Això és l'entrada del Mas Solé. En aquesta corba hi ha gent que deixa el cotxe per fer la sortida del barranc; nosaltres el deixarem més a munt.
A partir d'aquí, a just 2 km, trobarem uns espais de terra a banda i banda de la carretera on es poden aparcar cotxes; aquí serà on deixarem el vehicle.
Agafarem les coses i sortirem caminant per la carretera; a 500 metres, després d'una corba molt tancada a la dreta, trobarem el camí que baixa també a la dreta.
A la foto, el camí des de la carretera:



En 10 minuts estarem a baix el riu. A la foto, preparant-nos per començar:



Caminarem uns 100 metres pel riu i ja trobarem el primer dels ràpels i el millor de tot el barranc.
Cal dir que aquest és un barranc molt utilitzat per les empreses d'aventura. Ja en el primer ràpel, vàrem haver-nos d'esperar mitja hora perquè hi havia un grup de 10 persones baixant.
A la foto, esperant tranquil·lament a poder baixar:



Aquest primer ràpel té una alçada de 25 metres. Es pot fer en dues parts: 15 metres + 10 metres. Al mig trobarem una replà amb passamà on podrem muntar un segon ràpel o si volem, podrem saltar. Ja sabeu que nosaltres allà on es pugui saltar, no hi ha debat possible.
A la foto, en Juanma es deslliga al mig del ràpel per saltar des del replà:



En el vídeo, salto des del replà:



A la foto, aquest primer ràpel:



Com hem dit abans, aquest és un barranc molt freqüentat per les empreses d'aventura. Si voleu anar-lo a fer, comenceu abans de les 10h sinó trobareu molt de trànsit. Si aneu a la tarda no tindreu tant de problema.
A la foto, un grup de francesos amb els seus monitors, s'enfilen per la paret per saltar des de més a munt:



El barranc és una successió de 6 ràpels, el més llarg de 25 metres. Alguns d'aquests es poden d'esgrimpar o saltar.
En el vídeo, un petit ràpel de 7-8 metres sense cap dificultat:



Durant el recorregut trobarem un parell de salts que es poden fer des de les parets laterals; no són obligatoris per avançar, però ja ho sabeu que nosaltres ho saltem tot!
En el vídeo, jugant en aquest salt:




El 5è ràpel (6 metres) i el 6è (15 metres) es troben seguits. A la foto, en Juanma espera per saltar en el 5è dels ràpels a què es buidi el ràpel de més a baix:



En el 6è ràpel, de 15 metres, també trobarem un replà en mig de la baixada, des d'on podrem saltar. En el vídeo, el descens i posterior salt:



Un cop fets aquests dos últims ràpels consecutius, a uns 200 metres comença el bosc i acaba el barranc. Ens podrem treure el material i a uns 50 metres més endavant trobarem el camí de retorn. A la foto, sans i preparats per la tornada:



Les guies de barrancs marquen un temps de 1 a 2h per fer el barranc; nosaltres vàrem trigar 1h50', però en el primer dels ràpels vàrem haver d'esperar 30 minuts de rellotge. Per tant, deduïm que al voltant de l'hora es pot fer el barranc sense entretenir-se massa.

El camí de sortida el trobarem a la dreta; compte, que també trobarem un caminet a la dreta abans d'aquest, que ens pot confondre. El camí bo està clarament trepitjat. A la foto, en Juanma agafa el camí de retorn:



Arribarem al cotxe amb poc més de 30' caminant. Primer haurem de pujar durant 20 minuts per dins el bosc, en una forta pujada i a ple sol. Després, trobarem la carretera i a 5 minuts en sentit ascendent, trobarem els cotxes aparcats.

Informacions importants:
  • Accès: 25 minuts/ desenvolupament: 1h15'/ retorn: 30 minuts
  • Material: neoprè sencer (a l'agost es pot obviar la part de dalt si no sou fredolics). Corda: 50 metres ( si salteu des dels replans amb una de 30 metres n'hi ha prou).
  • Horari: abans de les 9:30 o a la tarda a partir de les 17h.
  • Època: a l'agost va fluix d'aigua; millor al juny.
  • Cotxes: amb un millor.