Excursió al Mirador del Corbiu

Aquesta excursió és apta per fer-la amb nens petits; curta i senzilla que permet tenir una bona panoràmica de la Vall i el Port de Tavascan.

Aprofitant que aquell dia tocava pujar a la Vall de Cardós, ens vàrem acostar fins el Refugi la Pleta del Prat, al peu de les pistes d'esquí de Tavascan. Des d'allà surten diferents rutes senyalitzades i de diferents nivells de dificultat.

Hi ha una de molt senzilla que ens porta al mirador del Corbiu.

A les fotos, diferents moments de la pujada:

El camí és força pla al principi, i s'aprofiten les pistes d'esquí de fons per avançar. Però també ens anem ficant per dins el bosc per fer més agraït el camí. De totes maneres, el camí no para de pujar i s'accentúa els darrers metres.

A la foto, el Marc passa un toll d'aigua per sobre d'unes pedres que ell mateix havia col·locat abans:

Aproximadament es triguen uns 35 minuts per arribar al mirador; nosaltres vàrem trigar-ne uns 40'. La baixada és una mica més ràpida. A dalt, trobarem un mirador de pedra amb un plafó informatiu, i un banc de fusta.

Durant tot el recorregut anirem trobant cartells indicatius del traçat amb informació de la distànccia i el temps aproximat d'arribada:

El Refugi de la Pleta del Prat està obert tot l'estiu i és l'edifici principal de les pistes d'esquí de Tavascan. Ara no només es practica l'esquí de fons sinó també l'esquí alpí, amb la col·locació d'un remuntador fins el capdamunt de la muntanya i l'adequació de les pistes. En el refugi s'hi pot dormir, menjar i llogar bicicletes de descens ja què durant l'estiu et pugen fins a dalt amb el remuntador perquè puguis fer el descens en bici.

A la foto, prenent uns refrescos al refugi:

Informació del refugi:

http://www.refugipletadelprat.com/index.html

Petita excursió al refugi d'Ulldeter

Aprofitant que estava amb la família passant el cap de setmana al Ripollès, vàrem decidir acostar-nos tots junts a aquest bonic refugi.

Aquesta és una excursió curta que es pot fer amb nens de totes les edats; el meu fill Marc amb 3 anys i 10 mesos va pujar fins a dalt tot sol, tot i que després va costar una mica que baixés pel seu propi peu.

El Marc amb el seu avi, tocant l'aigua.

Aquesta excursió que dura al voltant de mitja hora té 3 parts diferenciades: una primera pujada forta i més llarga, una part intermitja més plana i que atrevessa el riu, i una part final de pujada però curta.

A la foto, la part del mig amb el pont que atravessa el rierol:

 El Marc, preparat, abans de començar la darrera pujada.

El Refugi d'Ulldeter es troba situat a 2.200 metres d'alçada, tocant les pistes de Walter 2000 i molt a prop del naixement del riu Ter.

Amb la Berta al coll, a l'inici de l'última pujada.

 Vistes de la vall mentre pujàvem.

 Foto de la família a l'exterior del refugi.

 El Marc s'enfila pels blocs de pedra que hi ha a tocar del refugi.

Els avis i els nets agafen forces al refugi.

Per a més informació, podeu consultar el mapa d'Alpina:

"Vall de Núria- Ulldeter" 1:25.000

Comencem la temporada de barrancs: Torrent de la Corba

El primer barranc de la temporada ha estat un clàssic del Ripollès, curtet i senzill, per poder fer-lo en una tarda.

Com teníem poc temps i no podíem marxar abans de les 15h, vàrem decidir fer aquest barranc que està aprop del Vallès i és fàcil i bonic.

A les 15,40h passava per La Garriga a buscar el meu company de barrancs, en Juanma.
En un vist i no vist ja érem amb el cotxe aparcat i preparats per començar l'aventura; eren les 16,55h i el cel s'acabava de tapar i anunciava pluja, així que vàrem decidir anar per feina.

A la foto, el lloc on es deixa el cotxe i el cel molt ennuvolat:

Recordeu que l'accés al riu es fa en cinc minuts, i que abans d'arribar al primer ràpel cal caminar uns 500 metres de riu entre unes parets de pedra molt característiques del barranc.
A la foto, la capçalera del segon ràpel:

El tercer ràpel d'aquesta primera part, es fa entre la paret i un bloc de pedra donant-li un encant especial.

En el vídeo, en Juanma baixa un dels ràpels d'esquena per evitar les relliscades amb els peus:

A la foto, descansant abans d'un dels ràpels de la segona part del barranc:

Aquest és un barranc que cal anar en compte amb la fauna, sobretot tritons i gripaus. A la foto, en Junama espera que se li aparegui la seva princesa:

El punt més espectacular del barranc, és la part final amb una successió de 3 ràpels de més de 20 metres cadascun. A la foto, treient-me la corda sota el pont de pedra del primer d'aquests tres ràpels:

A la foto assegut a la sortida del segon dels ràpels i després preparat a la paret per baixar:

A la foto, en Juanma munta la corda en el tercer dels ràpels:

El barranc acaba amb un últim ràpel, d'uns 8 metres i la possibilitat de remullar-se abans de la feixuga pujada, ben indicada amb un rètol de fusta. En el vídeo, en Juanma rapelant aquesta darrera baixada:

Cal dir que el barranc el vàrem fer en 1h 20', tot i que les resenyes marquin molt més temps. Però s'ha de tenir en compte que només érem dues persones, expertes i que els trons que anàvem escoltant durant el descens ens varen fer espavilar més del compte. Finalment però, no va arribar a ploure.

L'ascens el vàrem fer en uns 40 minuts perquè ens vem despistar un moment i ens vem desviar del camí.

A les 19,05h de l vespre ja estàvem al cotxe i preparats pel retorn cap a Granollers.

Salut i fins el següent barranc; potser les Gorges de Núria?