100 CIMS

100 CIMS
Vall del Ter, des del Gra de Fajol

dimecres, 19 de juliol del 2017

Del Ripollès al Baix Empordà. BTT per les vies verdes

Hola a totes.

La setmana passada vaig decidir marxar a conèixer les vies verdes gironines amb la bicicleta. Era un projecte que tenia en ment des de feia temps, però que per diferents motius no havia pogut realitzar.

També era una necessitat que tenia, la d'allunyar-me del dia a dia i poder respirar una mica. Portava molta ansietat i nervis acumulats de feia dies, i aquest era el moment per marxar, sense donar explicacions, al meu aire i decidint en cada moment que volia i que no volia fer. Volia estar sol, per pensar en mi i per mi.

DIA 1

A la foto, la sortida des de Ripoll on hi ha un centre turístic Can Guetes i on es poden llogar bicicletes, cadiretes, bicicletes elèctriques...




Fins a Sant Joan de les Abadesses hi ha un 10km, amb una lleugera pujada. Tot i que el desnivell és petit, no us aconsello anar amb nens més petits de 5 anys perquè sinó es fa molt llarg el camí i els nens s'avorreixen.

A la foto, l'antiga estació de trens de Sant Joan de les Abadesses: amb restaurant, parc infantil, zona de pícnic i lloguer de bicicletes.



A partir d'aquí s'ha de sortir de la via verda per anar cap a Olot. S'ha de travessar el poble i anar a buscar la carretera GI-521 en direcció Ogassa. Hi ha indicacions a terra però cal estar molt atents perquè estan mig esborrades, amb el següent símbol:

La carretera és una pujada de 8-10km sense parar i un desnivell d'uns 300 metres. Una carretera amb poc trànsit i molt tranquil·la però dura. La pujada acaba al Coll de Santigosa, on tindrem dues opcions per continuar: la primera és seguir per la mateixa carretera fins a l'entrada d'Olot, pràcticament tot en baixada; la segona opció és baixar per una camí de muntanya per dins la vall que ens portarà a la Vall de Bianya.




A tot arreu s'aconsellava l'itinerari per la carretera, però jo vaig preferir anar per dins el bosc. I... equivocació! L'itinerari pel mig del bosc està sense senyalitzar i l'estat de la pista és molt dolent, havent de baixar de la bicicleta diverses vegades per continuar. No val la pena anar per aquí. Després de 2 hores intentant trobar el camí, vaig decidir tornar enrere i desfer el camí, tot i la pujada que m'esperava. A més, sense cobertura de mòbil per consultar mapes. A la foto, un dels bonics llocs que vaig trobar perdut pel bosc:



Des del Coll de Santigosa fins a Olot és un moment, uns 45 minuts. Tot baixada, poc trànsit i la carretera en bon estat.




Un cop a Olot, havia d'anar a Montagut a dormir. Així que vaig decidir agafar l'antiga carretera passant per Sant Joan Les Fonts i Castellfollit de la Roca.



Vaig arribar a Montagut 5h 30' després de sortir de Ripoll. Havia fet 60km. Si traiem l'estona i els km perduts pel bosc, l'etapa Ripoll-Montagut es pot fer amb 3h 45' i amb un recorregut total de 55 km.


DIA 2

L'etapa 2 la feia en diumenge i vaig sortir de Montagut a les 7:15h del matí. Inicialment volia fer l'etapa Montagut-Sant Feliu de Guíxols en dos dies però no tenia ganes de tenir temps lliure i l'únic que volia era pedalar, pedalar i pedalar; treure tota l'ansietat possible, cansar-me molt fins que els músculs estiguessin tant adolorits que només pogués pensar en això. No volia pensar en res més. Però anant sol i tants quilòmetres sobre la bici, és difícil no donar voltes a les coses que em preocupen. Però vaig intentar-ho.







La tornada de Montagut a Olot és dura perquè hi ha molta pujada. 15 km i una hora fins arribar a Olot. Després pràcticament pla tota la Vall d'en Bas fins al moment de sortir de la vall que també hi ha una pujada d'uns 5 km fins a arribar a Sant Feliu de Pallerols. A partir d'aquí, quasi tot baixada fins a Salt.








Al migdia vaig arribar a Salt i em va donar la benvinguda amb un fort ruixat; vaig haver d'aixoplugar-me durant una hora. Però veient que la pluja no parava vaig decidir mullar-me i continuar el camí.
A Girona s'ha d'anar en compte perquè hi ha molts carrils bici i les indicacions no són gaire bones. Molt atents al símbol de la via verda. A partir d'aquí quedaven uns 40 km fins a Sant Feliu de Guíxols, per la via verda del Carrilet II.








Just sortir de Cassà de la Selva, vaig fer els 100 km de distància, però encara quedaven més de 20 per arribar a Sant Feliu. Aquesta part del recorregut era bastant plana i poc transitada; suposo que el fet de ser un diumenge a la tarda tampoc ajudava. Potser és la part més lletja de tot el recorregut perquè el camí fa diferents voltes per evitar la carretera i les zones urbanitzades.





A Sant Feliu de Guíxols arribava sobre les 17:30h, després de 125km i més de 10 hores de recorregut.





DIA 3

Aquest tercer dia havia de tornar a Girona a agafar el tren. Per tant, havia de tornar a fer uns 45km més de retorn. Abans, però, vaig animar-me a fer la via ferrada de la Cala del Molí, que ja havia fet 15 anys abans i que és una meravella.








A les 11h del matí ja sortia de Sant Feliu de Guíxols direcció Girona. En unes 3 hores ja era a Girona esperant el tren. La tornada és força plana i només hi ha pujada els primers 10 km per sortir de la zona de Sant Feliu, Platja d'Aro, Castell d'Aro, etc.




Algunes informacions importants:
  • Els trams més bonics per mi, són el tros de Ripoll-Sant Joan de les Abadesses/ la Vall d'En Bas/ Sant Feliu de Pallerols-Planes d'Hostoles-Anglès-Amer.
  • Aquests trams esmentats anteriorment també són bons trams per fer amb nens.
  • L'itinerari Ripoll-Olot-Girona-Sant Feliu de Guíxols es pot fer amb 11-12h. Per tant, es podria fer tot el mateix dia però no es gaudeix gens del recorregut.
  • Atents als trams d'enllaç i les zones urbanes d'Olot i de Girona, per no perdre's.

diumenge, 25 de juny del 2017

Granollers-Gallecs-Santa Perpètua en bicicleta

Hola a tots/es.

Avui diumenge he anat a visitar els avis a Santa Perpètua. I he anat en bici intentant trepitjar el mínim asfalt possible.
Estic content perquè pràcticament ho he aconseguit, només passant per alguns carrers de Parets del Vallès.
La durada del trajecte ha estat de 1h 30'.
La sortida des de Granollers l'he feta des de la passera sobre el Congost que hi ha a l'alçada de l'Escola Salvador Espriu.

He seguit l'itinerari que ja fèiem amb els alumnes de l'institut Celestí Bellera per anar a Gallecs, explicat en entrades anteriors.

Primer he baixat tot el riu congost pel marge dret fins arribar a Montmeló, llavors he travessat per sota l'autopista un parell de cops en direcció al cementiri de Montmeló. Just arribar-hi, he girat a l'esquerra per una pista tocant l'autopista.

Després s'arriba a un polígon i seguint el carrer per la vorera arribem a la riera del Tenes. Girem a la dreta per un sender que han habilitat al marge del riu i que ens porta a Parets.

Entrem el nucli urbà de Parets i a la primera rotonda que arribem, després d'una pujada, agafem el carrer Llibertat que ens durà fins a l'entrada de l'espai de Gallecs per la Riera Seca.

Per travessar Gallecs, he pujat fins el camí de Sant Valerià passant per davant de la Torre de Malla.

A la foto, una cruïlla retolada al Camí de Sant Valerià:



A partir d'aquí, he baixat a la carretera de Gallecs a l'alçada de Can Salvi en direcció a l'Església de Santa Maria de Gallecs.




Un cop aquí, m'he enfilat cap al camí dels Bandolers en direcció sud fins a travessar l'autopista AP7 per un pont. A la foto, les vistes des del camí dels Bandolers:



Un cop a l'altra costat de l'autopista, he agafat una pista en direcció a la carretera C59 que va a Caldes per una zona agrària. He seguit pel costat de la C59 en direcció Mollet per una pista de terra en bon estat fins a un pas subterrani que m'ha deixat a l'entrada de Santa Perpètua.

Seguint la Riera de Caldes pel costat dret, he arribat a la urbanització de la Florida i a casa el avis. Visca!

Bon itinerari, amb poc asfalt i el temps m'ha acompanyat. Total de recorregut 22km.

Fins un altre!

diumenge, 11 de juny del 2017

Un matí de juny a Sant Aniol d'Aguja

Hola i ben trobats de nou!

Un mati a l'Alta Garrotxa, en una de les èpoques de l'any millors per anar-hi.
L'excursió l'he començada a Sadernes. Ara, una part de la pista està restringida al trànsit. Són uns 2 quilòmetres. Només la trobareu oberta de l'octubre al març. Durant l'estiu la tanquen pel volum de gent que visita Sant Aniol.

A la foto, l'aparcament de Sadernes:



El recorregut està molt ben senyalitzat, amb marques grogues i també marques verdes i taronges. Les cruïlles també estan ben senyalitzades, indicant clarament el camí a Sant Aniol:





Els primers quilòmetres discorren per una pista forestal àmplia a tocar del riu. Hi veurem gorgs per banyar-se. Ara hi ha molta aigua gràcies al desgel. A l'estiu, aquesta part del riu està seca. També trobarem alguns aparcaments de cotxes que es poden utilitzar quan la pista està oberta a l'hivern:








Un cop passem l'últim aparcament i després d'una pujada, sortim de la pista per baixar per un caminet a l'esquerra en direcció al riu. El creuarem per un antic i conegut pont, el pont medieval de Valentí:






A partir d'aquí el camí va per dins el bosc, trobant molts espais d'ombra i frescos. Creuarem el riu diferents vegades per sobre les pedres; compte en no caure!


Arribarem al Gomarell, una petita presa amb una bona bassa per banyar-se.
En aquest punt encara hi poden arribar vehicles 4x4; més enllà ja no pot passar cap tipus de vehicle perquè s'entra en un congost estret i ple gorgs.

Aquí també trobarem un cobert amb material de construcció per pujar al refugi de Sant Aniol. És una tasca que fem entre tots; cadascú ha de posar el seu gra de sorra per acabar amb la rehabilitació del refugi.

L'Associació d'Amics de Sant Aniol és qui s'encarrega de la rehabilitació i organitza la pujada de materials dels excursionistes: sorra, ciment, teules...



Dues teules a la motxilla


Aquest tros és dels més bonics del recorregut. Molts llocs on banyar-se. Caminarem uns 20 minuts fins a sortir del congost; arribarem a una important cruïlla on ens trobarem el GR-11 que també passa per Sant Aniol. Des d'aquest punt només ens quedaran uns 15 minuts de camí.


L'arribada a Sant Aniol és espectacular, perquè es fa a través de dos ponts de fusta:





Si encara teniu ganes de caminar, seguint el riu amunt trobareu un parell de gorgs preciosos per banyar-s'hi. A la foto, el gorg blau:


Més amunt trobareu el famós Salt del Brull.

En total vaig trigar 1h 30' en arribar a Sant Aniol, però anava sol i a bon ritme. Si aneu en grup i més tranquil·lament, el temps d'arribada des de Sadernes és d'unes 2 hores. La tornada traieu-li 15 minuts perquè és baixada.

Aquesta és una ruta molt coneguda i que a l'estiu hi trobareu molta gent. El meu consell, eviteu anar-hi els mesos de juliol i agost.