El Picu de Urriellu, més conegut com el Naranjo de Bulnes, només s'hi pot pujar escalant. És una ascensió de 500 metres, només apte per a persones expertes en l'escalada.
El dijous 26 de juliol, un dia abans de marxar cap a casa, la Irina i jo vàrem decidir pujar fins el Refugi d'Urriello; el refugi més mític d'aquestes contrades. Es troba al peu del Naranjo de Bulnes, una muntanya llegendària amb múltiples morts en la seva intensa història. És un refugi obert pràcticament tot l'any, tot i què a l'hivern està tot nevat.
Vàrem sortir de l'Hórreo a les 6,30h del matí; mon pare ens va acostar amb el cotxe. Ens va pujar per una pista de terra que surt del poble de Sotres, fins una mica més endavant de les Cabañas de Canero, just al peu del Collado de Pandébano. Al final d'aquesta pista hi ha un petit aparcament on s'hi pot deixar el cotxe; està a 1.100 m. d'alçada.
A la foto, la sortida de sol, pujant cap al Collado de Pandébano:
Un cop arribats al Collado de Pandébano, ens enfilem en direcció sud cap a la Majada de La Terenosa, on es troba el Refugi de La Terenosa, obert només durant l'estiu. Si voleu, podreu parar a prendre alguna cosa.
A la foto, pujant en direcció al Collado Vallejo, un cop passat el Refugi de La Terenosa:
A la foto, arribant al Collado Vallejo, on es veu per primera vegada el Picu Urriellu:
Durant el camí, és habitual trobar-se cabres i ovelles; si tenim sort també podrem veure-hi daines que fugiran només sentir-nos:
Les guies marquen un temps de 3 hores i quart fins el Refugi d'Urriello, just el temps que vàrem trigar nosaltres:
A la foto, el Naranjo cada cop més a prop:
El camí està molt ben senyalitzat amb marques grogues i blanques, indicatiu d'un sender de curt recorregut; de totes maneres el camí no té pèrdua perquè pràcticament no trobarem trencalls:
A la foto, l'imponent Picu una mica més a prop:
A les 10,30h del matí arribàvem al refugi. A la foto, el primer moment que veurem el refugi que no es percep en tota l'ascensió:
Encara què tant el refugi com el Picu són més coneguts pel nom de Naranjo de Bulnes, els asturians l'anomenen amb la seva llengua: Picu Urriellu.
El refugi es troba a una alçada de 1960 metres. Des d'on hem deixat el cotxe, el desnivell positiu és de 860 metres. Aquest refugi es va reformar l'any 1990, tot i que l'antic refugi va ser construït el 1954 coincidint amb el 50è aniversari de la primera ascensió. En l'actualitat és propietat del govern asturià, però està gestionat per la Federació d'Esports d'Hivern del Principat d'Astúries.
A la foto, un parell d'escaladors a la paret est:
El retorn no el vàrem fer pel mateix lloc sinó que el vàrem fer pel poble de Bulnes. En aquest retorn hem de superar un desnivell major perquè el poble es troba a 649 metres. Havíem de descendre més de 1300 metres de desnivell.
El camí està també molt ben senyalitzat, i les marques estaven recent pintades. Cal anar en compte amb aquest camí perquè és fàcil perdre's (estigueu pendents de les marques blanques i grogues).
El descens comença amb una tartera de 1h15', amb molt de sol i molt pesada. Després arribem a la Canal de Camburero que se supera amb poc més d'una hora, i amb un fort desnivell. Finalment ens fiquem a una gran canal, la Canal de Balcosín, que en una hora i mitja ens portarà fins a Bulnes.
Aquesta ruta de baixada és pesada i gens maca. Jo us aconsello, tornar pel Collado de Pandébano i des d'allà, baixar a Bulnes. Es fa una mica més de volta, però el temps de descens és semblant i la baixada és més agraïda.
A la foto, la Irina amb cara de cansada, entrant al poble de Bulnes:
Des que vàrem sortir del cotxe (7,15 del matí) fins que vàrem arribar a Bulnes (14,45h), havien passat 7 hores i mitja.
El primer que vàrem fer un cop arribats a Bulnes, va ser prendre un refresc i provar els famosos "chorizos a la sidra" del Bar Bulnes:
Després de menjar, beure i descansar una mica, vàrem agafar el camí cap al Funicular de Bulnes, que ens menys de 10 minuts et deixa a Puente Poncebos, on hi teníem un cotxe aparcat.
Aquest funicular va ser inaugurat el 2001; fins aquell moment la única manera d'arribar al poble era per un petit sender de muntanya que superava un desnivell de 400 metres i que només s'hi podia passar caminant o amb ruc. Per aquest motiu, el poble va estar a punt d'acabar abandonat. Ara amb el funicular, aquest poble és una de les atraccions turístiques asturianes.
Petita història del Naranjo de Bulnes
El Picu Urriellu té una alçada de 2519 metres, situat al massís central dels Picos de Europa. La primer ascensió la van protagonitzar Pedro Pidal i Bernaldo de Quirós, acompanyats pel pastor Gregorio Pérez; va ser el 5 d'agost de 1904.
Al càmping on ens allotjàvem, vàrem conèixer en Pedro Ortega "el ardilla", que ens va passar una sèrie de diapositives de la seva primera ascensió el 1973.
Cal recordar també que el Picu és una muntanya tràgica, perquè l'acompanyen 14 morts.
Ara, en l'actualitat, l'ascens no té tanta dificultat gràcies a un material modern i segur, i també a què les vies ja estan muntades.
Més informació:
Mapa cartogràfic: "Parque Nacional de Picos de Europa". Editorial Alpina. Escala 1:40.000
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada