Ruta en bici Granollers-Gallecs-Granollers

L'objectiu de la ruta d'avui era calcular els quilòmetres i el temps que es trigava des de Granollers fins a Gallecs en bicicleta; aquesta ha de ser una de les sortides del Projecte de Segon d'ESO per al curs vinent.

Avui dijous hem sortit el meu fill Marc i jo en bicicleta per anar fins a Gallecs i tornar. Des de casa meva fins allà són uns 11 km, i des de l'Institut Celestí Bellera no arriba a 10 km. De totes maneres, hem fet un total de 15 km de distància ja que no trobàvem alguns camins i hem fet algunes voltes extres.

A la foto, en Marc a la seva cadireta tornant, a l'alçada del Circuit de Catalunya a tocar de l'autopista:

El temps d'anar i tornar ha estat d'unes 3 hores, tot i què hem fet força parades per mirar el mapa i beure aigua. En principi, per fer aquests 10 km n'hi ha prou amb 1 hora. Amb un grup gran, el temps estarà entre la 1h15' i la 1h30'.

A la foto, al passeig fluvial a l'alçada de la Torre de les Aigües de Palou:

Cal remarcar que no hi ha camins per arribar a Gallecs des de Granollers; cal creuar algun polígon industrial i passar pel nucli urbà de Parets. No és un itinerari massa bonic, perquè bona part d'ell va a tocar de l'autopista AP-7.

La construcció de la C-17 va tallar molts dels camins que permetien creuar a l'altra banda del Vallès, i les diferents construccions de nous vials, polígons i carreteres ha acabat d'eliminar els que quedaven.

L'Agrupació Excursionista de Granollers porta anys denunciant la continua destrucció de pistes, camins i senders en un manifest que tenen penjat a la seva web:

http://www.aeg.cat/que-no-es-perdin-els-camins

És molt important que siguem conscients de les repercussions i l'impacte que tenen les gran obres i les grans autovies en el nostre medi; per això, cal posicionar-se en contra d'aquest desenvolupament que només afavoreix el trànsit en cotxe i que malmet tant els boscos com les zones rurals de conreus. Si un s'estima els seus boscos, ha de dir clarament: no al quart cinturó!

A la foto, a la porta de l'Institut, acabant la ruta:

L'itinerari triat per arribar fins a Gallecs ha estat: Passeig Fluvial fins al Viena de Montmeló/ just abans de creuar per sota l'autopista agafem un caminet de terra i ens enfilem per un carrer cap al Cementiri de Montmeló/ quan arribem al cementiri, el voltegem i continuem per uns pista a tocar de l'autopista fins a arribar al polígon de Can Massó/ la travessarem en direcció al Riu Tenes/ agafarem el pont que passa el riu i després travessa la C-17 per sobre tot en direcció al barri de L'Eixample de Parets/ quan hi arribem, ens dirigim cap a l'estació de tren de Parets/ la passem per davant en direcció oest cap a Gallecs i en 5 minuts haurem arribat.

Excursió al Refugi d'Urriellu (1960 m.)

El Picu de Urriellu, més conegut com el Naranjo de Bulnes, només s'hi pot pujar escalant. És una ascensió de 500 metres, només apte per a persones expertes en l'escalada.

El dijous 26 de juliol, un dia abans de marxar cap a casa, la Irina i jo vàrem decidir pujar fins el Refugi d'Urriello; el refugi més mític d'aquestes contrades. Es troba al peu del Naranjo de Bulnes, una muntanya llegendària amb múltiples morts en la seva intensa història. És un refugi obert pràcticament tot l'any, tot i què a l'hivern està tot nevat.

Vàrem sortir de l'Hórreo a les 6,30h del matí; mon pare ens va acostar amb el cotxe. Ens va pujar per una pista de terra que surt del poble de Sotres, fins una mica més endavant de les Cabañas de Canero, just al peu del Collado de Pandébano. Al final d'aquesta pista hi ha un petit aparcament on s'hi pot deixar el cotxe; està a 1.100 m. d'alçada.

A la foto, la sortida de sol, pujant cap al Collado de Pandébano:

Un cop arribats al Collado de Pandébano, ens enfilem en direcció sud cap a la Majada de La Terenosa, on es troba el Refugi de La Terenosa, obert només durant l'estiu. Si voleu, podreu parar a prendre alguna cosa.

A la foto, pujant en direcció al Collado Vallejo, un cop passat el Refugi de La Terenosa:

A la foto, arribant al Collado Vallejo, on es veu per primera vegada el Picu Urriellu:

Durant el camí, és habitual trobar-se cabres i ovelles; si tenim sort també podrem veure-hi daines que fugiran només sentir-nos:

Les guies marquen un temps de 3 hores i quart fins el Refugi d'Urriello, just el temps que vàrem trigar nosaltres:

A la foto, el Naranjo cada cop més a prop:

El camí està molt ben senyalitzat amb marques grogues i blanques, indicatiu d'un sender de curt recorregut; de totes maneres el camí no té pèrdua perquè pràcticament no trobarem trencalls:

A la foto, l'imponent Picu una mica més a prop:

A les 10,30h del matí arribàvem al refugi. A la foto, el primer moment que veurem el refugi que no es percep en tota l'ascensió:

Encara què tant el refugi com el Picu són més coneguts pel nom de Naranjo de Bulnes, els asturians l'anomenen amb la seva llengua: Picu Urriellu.

El refugi es troba a una alçada de 1960 metres. Des d'on hem deixat el cotxe, el desnivell positiu és de 860 metres. Aquest refugi es va reformar l'any 1990, tot i que l'antic refugi va ser construït el 1954 coincidint amb el 50è aniversari de la primera ascensió. En l'actualitat és propietat del govern asturià, però està gestionat per la Federació d'Esports d'Hivern del Principat d'Astúries.

A la foto, un parell d'escaladors a la paret est:

El retorn no el vàrem fer pel mateix lloc sinó que el vàrem fer pel poble de Bulnes. En aquest retorn hem de superar un desnivell major perquè el poble es troba a 649 metres. Havíem de descendre més de 1300 metres de desnivell.

El camí està també molt ben senyalitzat, i les marques estaven recent pintades. Cal anar en compte amb aquest camí perquè és fàcil perdre's (estigueu pendents de les marques blanques i grogues).

El descens comença amb una tartera de 1h15', amb molt de sol i molt pesada. Després arribem a la Canal de Camburero que se supera amb poc més d'una hora, i amb un fort desnivell. Finalment ens fiquem a una gran canal, la Canal de Balcosín, que en una hora i mitja ens portarà fins a Bulnes.

Aquesta ruta de baixada és pesada i gens maca. Jo us aconsello, tornar pel Collado de Pandébano i des d'allà, baixar a Bulnes. Es fa una mica més de volta, però el temps de descens és semblant i la baixada és més agraïda.

A la foto, la Irina amb cara de cansada, entrant al poble de Bulnes:

Des que vàrem sortir del cotxe (7,15 del matí) fins que vàrem arribar a Bulnes (14,45h), havien passat 7 hores i mitja.

El primer que vàrem fer un cop arribats a Bulnes, va ser prendre un refresc i provar els famosos "chorizos a la sidra" del Bar Bulnes:

Després de menjar, beure i descansar una mica, vàrem agafar el camí cap al Funicular de Bulnes, que ens menys de 10 minuts et deixa a Puente Poncebos, on hi teníem un cotxe aparcat.

Aquest funicular va ser inaugurat el 2001; fins aquell moment la única manera d'arribar al poble era per un petit sender de muntanya que superava un desnivell de 400 metres i que només s'hi podia passar caminant o amb ruc. Per aquest motiu, el poble va estar a punt d'acabar abandonat. Ara amb el funicular, aquest poble és una de les atraccions turístiques asturianes.

Petita història del Naranjo de Bulnes
El Picu Urriellu té una alçada de 2519 metres, situat al massís central dels Picos de Europa. La primer ascensió la van protagonitzar Pedro Pidal i Bernaldo de Quirós, acompanyats pel pastor Gregorio Pérez; va ser el 5 d'agost de 1904.
Al càmping on ens allotjàvem, vàrem conèixer en Pedro Ortega "el ardilla", que ens va passar una sèrie de diapositives de la seva primera ascensió el 1973.
Cal recordar també que el Picu és una muntanya tràgica, perquè l'acompanyen 14 morts.
Ara, en l'actualitat, l'ascens no té tanta dificultat gràcies a un material modern i segur, i també a què les vies ja estan muntades.
Més informació:

http://es.wikipedia.org/wiki/Naranjo_de_Bulnes

Mapa cartogràfic: "Parque Nacional de Picos de Europa". Editorial Alpina. Escala 1:40.000

Gorges de Núria (II)

Avui diumenge ens hem acostat fins a Núria per realitzar aquest esplèndid descens, un dels millors del nostre país. És la tercera vegada que el feia: el primer el 2007, el segon cop l'any passat i el tercer avui.

El cabal d'aquest any és força fluix, però tot i així, es poden fer sense problemes tots els salts i tobogans possibles.

A les 7,15h del matí he passat a buscar el meu company Juanma per La Garriga, i a les 8,30 ja estàvem a Queralbs. Aquest cop en comptes de deixar el cotxe a la plaça del poble, hem decidit deixar-lo al capdamunt de tot, per estalviar-nos així els 10 minuts de forta pujada per travessar tot el poble. El lloc concret està a la carretera que puja a Fontalba amb l'encreuament amb el camí vell cap a Núria.

A la foto, el millor lloc per deixar el cotxe amb l'encreuament amb el camí que puja a Núria:

Aquesta vegada hem decidit agafar el camí de pujada pel Roc d'en Dui, passant pel traçat antic del cremallera, per variar una mica.

A la foto, passant pel Pont del Sastre que passarem després per sota fent el barranc, i que també podrem saltar:

Tot i que el temps d'accés està la voltant de l'hora i mitja, nosaltres estàvem a l'inici del barranc a les 9:55h, és a dir, hem trigat 1h 05' en arribar a la capçalera.

A la foto, el lloc on es comença amb el canal d'aigua i la presa:

La primera part és una successió de 6 ràpels, tots ells saltables (excepte el primer d'entrada). En l'enllaç, trobareu un vídeo del tercer ràpel, saltant-lo, amb una alçada de 8 metres:

http://youtu.be/FnlH152twFk

En el següent enllaç, trobareu dos vídeos del quart ràpel, un dels més macos del barranc; des de dalt i des de baix:

http://youtu.be/MRV8p8jLjjo

 

 http://youtu.be/AEWAPI_vIAw

En aquesta primera part canvia molt el temps de recorregut si muntem o no les cordes per rapelar. Nosaltres amb mitja hora hem fet aquesta part però perquè només hem muntat la corda a l'accés del barranc; la resta, saltant-ho tot.

En el vídeo el 5è dels ràpels, un espectacular tobogan de 14 metres:

A la foto, arribant al Pont del Sastre, que havíem passat per dalt anteriorment:

En el Pont del Sastre acaba aquesta primera part encaixonada i intensa. En l'enllaç, el vídeo del Juanma saltant des del pont:

http://youtu.be/RetsuVAxZ2M 

A partir d'aquí, hi ha uns 800 metres de riu sense cap interès. El més recomenable és agafar el camí cap a vall, i entrar al barranc en el pont de més a baix.

A la foto, fora del riu, pel camí, cap a la segona part del barranc:

La segona part, és una successió de 8 ràpels més, entre ells el més espectacular de 20 metres i penjat.

El 10è dels ràpels, de 15 metres, l'haurem de baixar rapelant perquè baixar-lo en tobogan és una mica perillós.

En l'enllaç, l'onzè dels ràpels. S'accedeix per un passamà que hi ha a l'esquerra i té una alçada d'uns 12 metres.

http://youtu.be/K5kEa-oR4Bs 

A partir d'aquí, arriba el 13è dels ràpels, de 20 metres. L'accés es fa per un passamà muntat a l'esquerra amb escales de ferro que faciliten la progresió. En l'enllaç, accedint a la capçalera del ràpel:

http://youtu.be/TMnY01DL6Sg

En el vídeo, rapelo i gravo un tros de baixada:

En l'enllaç, disfrutant del barranc i de l'aigua fresca:

http://youtu.be/1Kt2oiFbD5U

En el vídeo, en Juanma rapela aquest tretzè ràpel mentre el gravo des de baix:

Aquesta segona part es triga una mica més a fer, perquè com a mínim s'han de muntar dos ràpels; l'haurem fet amb uns 50 minuts.

El barranc sencer l'hem fet amb una 1h 30', tot i que la majoria de ressenyes parlen de 2 a 3 hores. Tingueu en compte que érem dos i només hem muntat la corda 3 vegades.

A partir del 14è ràpel (salt) trobarem la sortida a la dreta; compte que no està gaire ben senyalitzada. Només amb un munt de pedres.

A la foto, havent acabat el barranc i sense cap lesió important:

El retorn té dues parts: primer una forta pujada per dins del bosc de 10 minuts; després ens creuarem amb l'antic camí a Núria que l'agafarem en sentit descendent i que en mitja hora ens portarà fins el cotxe.

Hem arribat al cotxe 3 hores i quart després de sortir-ne.

Aquest és un dels barrancs que s'ha de fer un cop cada temporada. Trobareu més informació a l'adreça:

http://www.barranquismo.net/paginas/barrancos/gorges_de_nuria.htm

FITXA TÈCNICA:

• Corda: amb una de 40 m. n'hi ha prou.
• Accés: 1h 15'
• Desenvolupament del barranc: 1h30' a 2h
• Retorn: 45'
• Neoprè complet; barranc fred.
• Hora ideal: just abans de les 10 del matí; cap de setmana amb molta gent.
• Grups: màxim 4 persones.
• Aigua: 1 litre per persona.