100 CIMS

100 CIMS
Vall del Ter, des del Gra de Fajol

diumenge, 5 d’agost del 2012

Gorges de Núria (II)

Avui diumenge ens hem acostat fins a Núria per realitzar aquest esplèndid descens, un dels millors del nostre país. És la tercera vegada que el feia: el primer el 2007, el segon cop l'any passat i el tercer avui.

El cabal d'aquest any és força fluix, però tot i així, es poden fer sense problemes tots els salts i tobogans possibles.

A les 7,15h del matí he passat a buscar el meu company Juanma per La Garriga, i a les 8,30 ja estàvem a Queralbs. Aquest cop en comptes de deixar el cotxe a la plaça del poble, hem decidit deixar-lo al capdamunt de tot, per estalviar-nos així els 10 minuts de forta pujada per travessar tot el poble. El lloc concret està a la carretera que puja a Fontalba amb l'encreuament amb el camí vell cap a Núria.

A la foto, el millor lloc per deixar el cotxe amb l'encreuament amb el camí que puja a Núria:


Aquesta vegada hem decidit agafar el camí de pujada pel Roc d'en Dui, passant pel traçat antic del cremallera, per variar una mica.




A la foto, passant pel Pont del Sastre que passarem després per sota fent el barranc, i que també podrem saltar:



Tot i que el temps d'accés està la voltant de l'hora i mitja, nosaltres estàvem a l'inici del barranc a les 9:55h, és a dir, hem trigat 1h 05' en arribar a la capçalera.
A la foto, el lloc on es comença amb el canal d'aigua i la presa:




La primera part és una successió de 6 ràpels, tots ells saltables (excepte el primer d'entrada). En l'enllaç, trobareu un vídeo del tercer ràpel, saltant-lo, amb una alçada de 8 metres:



En el següent enllaç, trobareu dos vídeos del quart ràpel, un dels més macos del barranc; des de dalt i des de baix:

 


En aquesta primera part canvia molt el temps de recorregut si muntem o no les cordes per rapelar. Nosaltres amb mitja hora hem fet aquesta part però perquè només hem muntat la corda a l'accés del barranc; la resta, saltant-ho tot.
En el vídeo el 5è dels ràpels, un espectacular tobogan de 14 metres:



A la foto, arribant al Pont del Sastre, que havíem passat per dalt anteriorment:



En el Pont del Sastre acaba aquesta primera part encaixonada i intensa. En l'enllaç, el vídeo del Juanma saltant des del pont:



A partir d'aquí, hi ha uns 800 metres de riu sense cap interès. El més recomenable és agafar el camí cap a vall, i entrar al barranc en el pont de més a baix.
A la foto, fora del riu, pel camí, cap a la segona part del barranc:


La segona part, és una successió de 8 ràpels més, entre ells el més espectacular de 20 metres i penjat.
El 10è dels ràpels, de 15 metres, l'haurem de baixar rapelant perquè baixar-lo en tobogan és una mica perillós.

En l'enllaç, l'onzè dels ràpels. S'accedeix per un passamà que hi ha a l'esquerra i té una alçada d'uns 12 metres.



A partir d'aquí, arriba el 13è dels ràpels, de 20 metres. L'accés es fa per un passamà muntat a l'esquerra amb escales de ferro que faciliten la progresió. En l'enllaç, accedint a la capçalera del ràpel:



En el vídeo, rapelo i gravo un tros de baixada:



En l'enllaç, disfrutant del barranc i de l'aigua fresca:



En el vídeo, en Juanma rapela aquest tretzè ràpel mentre el gravo des de baix:



Aquesta segona part es triga una mica més a fer, perquè com a mínim s'han de muntar dos ràpels; l'haurem fet amb uns 50 minuts.
El barranc sencer l'hem fet amb una 1h 30', tot i que la majoria de ressenyes parlen de 2 a 3 hores. Tingueu en compte que érem dos i només hem muntat la corda 3 vegades.

A partir del 14è ràpel (salt) trobarem la sortida a la dreta; compte que no està gaire ben senyalitzada. Només amb un munt de pedres.
A la foto, havent acabat el barranc i sense cap lesió important:



El retorn té dues parts: primer una forta pujada per dins del bosc de 10 minuts; després ens creuarem amb l'antic camí a Núria que l'agafarem en sentit descendent i que en mitja hora ens portarà fins el cotxe.

Hem arribat al cotxe 3 hores i quart després de sortir-ne.

Aquest és un dels barrancs que s'ha de fer un cop cada temporada. Trobareu més informació a l'adreça:



FITXA TÈCNICA:
  • Corda: amb una de 40 m. n'hi ha prou.
  • Accés: 1h 15'
  • Desenvolupament del barranc: 1h30' a 2h
  • Retorn: 45'
  • Neoprè complet; barranc fred.
  • Hora ideal: just abans de les 10 del matí; cap de setmana amb molta gent.
  • Grups: màxim 4 persones.
  • Aigua: 1 litre per persona.

dijous, 2 d’agost del 2012

Descens del Sella en canoa

El descens del Sella en canoa és una de les activitats més practicades als Picos d'Europa; milers de persones cada any fan aquesta travessa per un dels rius més importants del centre d'Astúries.

El riu Sella desenvoca a l'Oceà Atlàntic a la localitat de Ribadesella; el tram navegable en canoa surt des de la localitat d'Arriondas fins a 15 km més a baix.
És una de les activitats més demandades per aquesta zona. Aquest descens pel riu és molt conegut perquè a l'estiu es disputa una prova internacional important, el "Descenso Internacional del Sella".


El poble de referència és Arriondas; aquí es troben moltes de les empreses d'esports d'aventura que ofereixen el descens.
A la foto, l'Irina i el Genís escolten les explicacions dels monitors:



Aquesta vegada ens vàrem animar a fer el descens: la Irina, el meu nebot Genís i jo.
Nosaltres, el 2008, vàrem fer el descens amb l'empresa "Frontera Verde", però aquesta vegada vàrem triar l'empresa "Jaire Aventura", una de les més grans que hi ha. Aquesta empresa té una rampa metàl·lica d'accés al riu directa; de manera que no has d'arrossegar la canoa fins al marge del riu.



Com he dit abans, el tram navegable per aquestes empreses és de 15 quilòmetres, i de 10 del matí a 6 de la tarda. A partir d'aquesta hora, el riu és pels pescadors.
De totes maneres, no cal fer els 15 km; podem sortir del riu al quilòmetre 7 i 10, i l'empresa et ve a recollir.



A la foto, jo descansant a la canoa, mentre el Genís neda buscant un lloc per saltar:


El preu del descens és de 25€ per persona, tot i que si fas la reserva per internet, et pot arribar a costar 20€. El preu inclou, a més de la canoa, el rem i la jaqueta salvavides, un pot estanc on guardar el que no volem que es mulli, i també un parell d'entrepans, aigua i unes galetes.



L'empresa també et recull i et porta a l'inici. Ells s'encarreguen de carregar la canoa i el rem. Quan arribes a la base, tenen vestidors per dutxar-se.



Nosaltres 3 vàrem fer el descens fins a la segona sortida; la que està a 10 km. En total vàrem trigar unes 3 hores i 15 minuts. El descens sencer està entre les 4 i les 5 hores depenent del ritme.

Com es veu en les fotos, el riu està molt transitat en aquestes èpoques; si voleu fer el descens més tranquils, aneu entre setmana.

El descens és apte per fer-lo amb nens. Les empreses demanen que els nens facin com a mínim 1 m 15 cm, tot i que vàrem veure nens més petits. El riu és d'aigües tranquil·les i poc profundes. La fondària oscil·la al voltant dels 60 cm, però podem trobar algun tram amb fondàries importants. També trobem molts trams que és fàcil embarrancar-se per la poca profunditat (menys d'un pam).



A la foto, l'Irina es fa una foto en la primera de les sortides de la travessa:


Consells importants: 
1) Si fa sol, porteu molta crema solar perquè pica.
2) Podeu anar perfectament amb xancles, però que tinguin tires de velcro per subjectar-les bé al peu.
3) No cal córrer; teniu fins les 6 de la tarda. Gaudiu del paisatge.
4) L'últim tram de 5 km es fa pesat i llarg; tingueu-ho en compte.
5) A l'estiu trobareu alguns "xiringuitos" a la vora del riu amb menjar i beguda fresca.

Per més informació:



PD: les fotos no són totes nostres; vàrem fer moltes fotos, però vàrem perdre l'USB amb les fotos dins.

dimarts, 31 de juliol del 2012

La Senda del Oso en bici

Dijous 19 de juliol, vàrem fer una de les vies verdes que hi ha a Astúries: la Senda del Oso. És una ruta molt concorreguda perquè durant el trajecte es poden veure uns ossos engabiats.

La via verda es troba situada als "Valles del Oso", una vall formada pels pobles de Proaza, Quirós, Santo Adriano i Taverga, a l'oest d'Astúries i a 15 km d'Oviedo.

La ruta comença a l'àrea recreativa de Tuñón, just al costat de la carretera, on trobarem un panell informatiu de la ruta. Just passat aquest espai, es troba una de les múltiples empreses de lloguer de bicicletes que hi ha per la zona; nosaltres ens vàrem decantar per l'empresa Centro BTT Valles del Oso que per 11€ el dia tenies una BTT totalment equipada i estava al costat d'on comença l'itinerari.
A la foto, creuant el pont al poble de Villanueva, a 3 km de l'inici del recorregut:



La ruta té una part comuna de 10 km, moment en què el camí es bifurca cap a dues valls diferents: una acaba a Quirós, passant per l'embassament de Valdemurio, i l'altra acaba a Entrago.
Nosaltres vàrem agafar la desviació cap a Quirós però només vàrem arribar fins a l'embassament de Valdemurio.
A la foto, el pont de l'embassament:



Al quilòmetre 5 de la ruta, trobem el poble de Proaza (també s'hi pot arribar en cotxe); aquí és on podrem veure els ossos en captivitat. Són dues femelles (la Paca i la Tola), totes dues originàries de la zona, i un mascle de la zona de Cabárceno.



Des del mateix camí es passa pel costat del tancat dels ossos i se'ls pot veure en tot moment; si aneu a les 12 del migdia, veureu com els donen de menjar.
 A la foto, el meu fill Marc dormint a la cadireta de la bici:



A la foto, el meu nebot Genís baixant de la bici abans de creuar el pont:



El recorregut que vàrem fer nosaltres fins el pantà de Valdemurio va ser de 14 km + 14 km de tornada; en total 28 km que vàrem fer en unes 5 hores.
Al pantà s'hi podien llogar canoes per 5€ l'hora; a nosaltres per 10€ ens varen deixar pujar els 4 a la canoa: la Irina, el Genís, en Marc i jo.
A la foto, un dels molts túnels que trobem pel recorregut:



Aquesta ruta recorre una antiga via de ferrocarril minera que unia els pobles de muntanya amb els de la vall. En aquesta via, els trens i vagonetes portaven el mineral (carbó i ferro) fins els pobles de la vall. Va deixar de funcionar l'any 1964.
Cap a mitjans dels anys 90, es va reconvertir en una pista cicloturista i senderista.



A la foto, en Marc veu aigua de la font a Villanueva, camí de tornada:


Per a més informació. consulteu la pàgina: